La guerra i l'ou (nosaltres) a punt d'esclafar-se

BarcelonaImpacta força tot el que explica amb imatges La maldat benvinguda de Francesc Torres (Barcelona, 1948): a terra, una immensa fotografia d'un home abatut pels soldats russos mentre anava amb bicicleta i tot de bicicletes tirades pel costat. Al davant, una ambulància de l'exèrcit espanyol. El vehicle militar, amorrat contra una paret, aguanta, només per pressió, un ou fresc. A dins de l'ambulància no hi ha cap malalt, sinó una pantalla que mostra una dona donant el pit que s'intercala amb les imatges de la violència de la guerra i els rituals militars al llarg de la història. L'ou fresc, explica Torres, som nosaltres: "Si l'estrenyen massa s'esclafa, però si se'l deixa caure, el resultat no és pas millor". El poder consisteix a fer que tots acceptem la pressió constant per por de quedar-nos sense protecció.

A l'altre costat de la paret hi ha una fotografia de la Segona Guerra Mundial d'Eugene Smith presa a Saipan: "Un soldat nord-americà agafa un nadó viu que algú ha deixat en un forat. El mateix soldat que segurament abans ha esbudellat japonesos salva un nadó. És una imatge que demostra que la violència no cancel·la la pietat", detalla Torres.

L'artista lamenta que alguns dels seus projectes artístics s'haurien d'haver pogut veure també en els museus d'història, però que mai ha estat possible perquè hi ha certa reticència. Torres, sovint, ha entrellaçat art, memòria i política. Ha fet projectes sobre els maquis com ara Amnèsia-Memòria (1991), que es va poder veure fa poc a El Born, o sobre les fosses. El 2007 va participar en l'exhumació d'una fossa de la Guerra Civil de Villamayor de los Montes (Burgos). Aquell projecte, Fosca l’habitació on dormim (2007), que inclou fotografies del procés d'exhumació i de l'enterrament de les restes, la llista amb els noms dels morts... és a l'International Center of Photography (ICP) de Nova York. "Vaig començar a treballar tots aquests temes perquè no els entenia. Em fascinen per incomprensió. No s'ha desconvocat mai una guerra, perquè sempre hi ha material humà per fer-la. Es repeteix una vegada i una altra. Forma part de la nostra cultura. S'aprèn en institucions universitàries, a l'escola. Ningú en renega i tothom n'està orgullós", lamenta. "Podríem tirar la tovallola perquè la solució és molt complexa, però les guerres no són quelcom aliè ni ens cauen a sobre com si fossin una maledicció bíblica. Les portem a sobre", afegeix. L'art no pot canviar-ho, això, però sí que pot ajudar-hi: "Almenys podem conscienciar, canviar la cultura està en mans del poder i la política", conclou.

La instal·lació està comissariada per Marta Marín-Dòmine, exdirectora d'El Born CCM, i Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic. Forma part d'una exposició que no es podrà veure fins al març, Per què, la guerra?, on participaran artistes com Fernando Sánchez-Catillo, Juan Manuel Echavarria, Bleda & Rosa i Shirin Neshat.