Els forenses entraran al Valle de Cuelgamuros d'aquí un mes

BarcelonaHa estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment ha començat el compte enrere perquè un equip de sis forenses entri al Valle de Cuelgamuros i comenci les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 118 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. Així ho va explicar ahir dimecres el forense Paco Etxeberria, a la taula rodona “Com es troben? Antropòlegs i forenses en la cerca de desapareguts”, al Palau Robert, organitzada amb motiu de l'exposició On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Etxeberria ha participat en centenars d’exhumacions, sobretot relacionades amb la Guerra Civil i la repressió. La seva dilatada experiència l’ha portat a molts altres llocs del món com el Sàhara, les Malvines o Xile, on s’ha fet càrrec de l’exhumació de Salvador Allende, Víctor Jara o Pablo Neruda, i és qui coordina des de la secretaria de Memòria del govern espanyol les exhumacions a la vall de Cuelgamuros.

Es calcula que a Cuelgamuros hi ha enterrats 33.833 homes, dels quals 12.410 estan sense identificar. Alguns estan enterrats en caixes individuals, però la majoria en caixes col·lectives que poden arribar a contenir restes de 15 persones. Tot està a punt per a l'exhumació. Les obres per condicionar l'espai ja han acabat: les criptes no eren gaire estables i s'havia de garantir la seguretat de l'equip de forenses. D'altra banda, a la mateixa basílica s'ha instal·lat un laboratori en el qual es faran les anàlisis antropològiques i es prendran mostres. Posteriorment, es faran les anàlisis genètiques a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Madrid i es compararan amb les dels familiars. Els treballs d'exhumació compten amb un pressupost de 650.000 euros.

Els morts invisibles

No serà fàcil treballar a les criptes. N'hi ha als laterals dret i esquerre de la basílica i, durant dècades, aquests 33.833 morts han estat invisibilitzats. Es troben darrere una petita porta on es llegeix: "Caídos por Dios y por España". A les criptes s'hi accedeix per una escala precària i hi ha fins a cinc pisos. Els noms han desaparegut al llarg de tants anys de les caixes, que estan emparedades. És a dir, no s'hi accedeix a través de cap porta, sinó que per poder-les extreure s'ha de fer un forat a la paret. A través de càmeres, s'ha pogut observar que hi ha caixes molt ben conservades, però en alguns espais s'ha escolat l'aigua i la humitat, i per tant les caixes s'han desfet del tot i les restes òssies s'amunteguen en petits pilons. Sense noms per identificar qui hi ha enterrat en cada caixa, s'haurà de comparar amb el registre on, en principi, s'hi van inscriure els noms de les víctimes i l'ordre i el lloc on van ser col·locades. Segons Etxeberria, es treballarà pis per pis i es començarà per baix.

Les primeres restes òssies van arribar al Valle de los Caídos (el nom el va triar Franco; la nova llei de memòria espanyola l'ha canviat per Valle de Cuelgamuros) el 1958; les últimes, el 1983. Silvino Gil va lluitar molt per treure el seu pare, Pedro Gil Calonge, de Cuelgamuros. Quan semblava que s'acostava el moment, estava molt emocionat. Fins i tot, explica la seva filla, la Rosa, havia pogut anar a les criptes i mirar, a través d'una de les petites obertures de la paret, el lloc on segurament va ser enterrat. Tanmateix, el Silvino es va quedar a les portes de veure com les restes del seu pare tornaven a casa. La Rosa ha agafat el relleu: "Fa 14 anys que batallem, legalment en fa sis, malauradament el pare no ho podrà veure perquè va morir aquest Nadal", diu. Pedro Gil va néixer a Tajahuerce (Zaragoza) i va ser mobilitzat per l'exèrcit franquista el 1936. El van destinar a cavar trinxeres i va morir quan una bala perduda li va impactar al cap. A Pedro Gil el van enterrar a Torrero, però el 1961, sense que ningú parlés amb la seva vídua, el van traslladar a Cuelgamuros.

Una carrera d'obstacles

Tampoc Manuel Lapeña podrà veure com el seu pare torna a casa. Fill i nebot de dos republicans víctimes de la repressió franquista, va morir el 2021, amb 97 anys, sense haver complert el seu somni, malgrat tenir una sentència des del 2016 que autoritzava l'exhumació dels seus familiars. Per a l'equip forense, que fa dos anys que ho té tot preparat, entrar a la basílica de Cuelgamuros ha estat una carrera de llarg recorregut amb moments de desesperació. El novembre del 2021 el jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid va acceptar un recurs de l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica: es va considerar que els treballs d'exhumació podrien causar danys a l'edifici, cosa que la secretaria d'estat de Memòria Democràtica del govern espanyol sempre ha negat. El juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar les mesures cautelars que impedien treure les restes de les víctimes. Però tot seguit es va presentar un nou obstacle: l'alcaldessa d'El Escorial, Carlota López, es va negar a renovar la llicència per autoritzar l'accés a les criptes i el jutjat contenciós administratiu de Madrid li va donar la raó. Al desembre de l'any passat, quan finalment la justícia va donar permís per entrar a les criptes, van començar les obres arquitectòniques per garantir la seguretat dels equips de treball.

El gran mausoleu de Franco s'havia de construir entre 1940 i 1941, però finalment no es va inaugurar fins al 1959. "El 1941 s'hi havien d'enterrar, i així ho diu el decret llei, només els morts del bàndol franquista, però el 1959 les circumstàncies havien canviat i s'hi van traslladar també civils i soldats republicans", detalla la historiadora Queralt Solé. Franco volia que el gran monument feixista perdurés pels temps dels temps i una manera d'aconseguir-ho era convertir-lo en un gran cementiri. "Volia inaugurar una nova dinastia i com que no tenia avantpassats, com els reis enterrats a El Escorial, va fer servir els morts de la Guerra Civil", diu Solé, que calcula que des de Catalunya es van traslladar a la cripta restes d'unes 7.000 persones. 

"Als familiars se'ls entregaran les restes, si es localitzen, i un dossier amb totes les dades del seu familiar", assegura Etxeberria. Fins ara, un equip d'investigació de la Universitat de Barcelona, coordinat per Solé, ha elaborat 62 dossiers, on s'explica la biografia de cada víctima amb tota la documentació que s'ha trobat en diferents arxius de l'estat.