Una exposició recorda les dones que van ser a la Batalla de l'Ebre

BarcelonaLa Batalla de l'Ebre va ser una batalla de desgast, un infern per als gairebé 250.000 combatents que hi van lluitar. Els resultats de la batalla que va sentenciar el final de la Guerra Civil són esfereïdors: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. S'ha parlat molt de combats, però poc de com ho devien viure les dones. ¿N'hi va haver que van combatre a primera línia de front? ¿N'hi havia treballant com a infermeres o metgesses o conductores d'ambulàncies? Què van fer les dones que tenien la casa a pocs quilòmetres de la línia de foc? És una part de la història que explica l'exposició Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, que es pot visitar gratuïtament fins al 31 de juliol del 2024 a la sala expositiva del Comebe (Corbera d'Ebre). Després recorrerà diferents localitats catalanes.

Hi va haver moltes dones que van combatre, però en molts casos se n'ha perdut la pista. És el cas de Remedios Jover Cánovas, que va ser sergent i tinent de l'estat major de la tercera divisió del XV cos de l'exèrcit de l'Ebre. Hi havia auxiliars d'infermeria que treballaven de manera fixa en un hospital i, d'altra banda, dones voluntàries que vivien a les poblacions properes a les línies de front i que acudien als hospitals com a personal de suport per ajudar els sanitaris, que estaven desbordats per la gran afluència de ferits després d'un combat. La mostra recupera el testimoni de cinc dones: Virgínia Amposta Amposta (el Pinell de Brai, 1903 - Barcelona, 1938), mestra i dirigent sindical afusellada al Camp de la Bota, el 8 d'agost del 1938; Natàlia Tarragó Querol (Batea, 1917-1941), miliciana de la FAI; Patience Darton (Orpington, 1911 - Madrid, 1996), infermera de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l’Ebre; Angelina Sanz Xalé (la Ràpita, 1901-1993), pescadora, i una pagesa anònima de les Terres de l’Ebre.

"Durant anys el relat de la Guerra Civil ha estat una història d'homes explicada a homes", recorda la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. La consellera, durant la inauguració de l'exposició, va agrair la feina "ingent" de dones historiadores i d'alguns homes. Ubasart va recordar que tota aquesta tasca d'investigació ha servit per "trencar la mirada patriarcal" i recuperar la història de 700 brigadistes internacionals i de les milicianes del front d'Aragó: "Ho van fer lluitant en molts casos davant la incomprensió dels seus propis companys de militància", va assegura.

La mostra recorda les dones que també van patir les conseqüències de la guerra. "Són dones que van patir fam i que van morir sota les bombes, que van treballar a les fàbriques i al camp, i que en unes condicions extraordinàriament difícils van cuidar els seus fills i que també van perdre fills, companys i pares, que van morir a les presons i a l'exili. Això és també recuperar el gènere com a categoria històrica", va reivindicar Ubasart. Al Comebe també es parla de les opressions que van patir les dones per la seva condició, com ara la utilització dels seus cossos amb finalitats propagandístiques, la representació cultural que se'ls va donar, les agressions sexuals, la repressió i les vexacions que van patir.

Cinta Farnós, directora del Comebe, espera que la mostra serveixi per impulsar noves recerques i canvis per reconèixer el llegat d'aquestes dones. Farnós va demanar a les autoritats que totes elles tinguin el merescut reconeixement també en l'esfera pública. Mary Nash, comissària de l’exposició, va subratllar el valor educatiu i la voluntat que arribi a les joves generacions amb una itinerància sobretot pels centres escolars. "És una eina molt necessària perquè es conegui el passat des de la igualtat", va afirmar la historiadora.