Qui són els dotze soldats republicans enterrats en un hort de l'Alt Urgell?

BarcelonaA la taula que encara avui és en una de les sales de Cal Gravador, la primavera i l'estiu del 1938 hi estiraven els ferits que arribaven del front de la Guerra Civil. Els soldats republicans combatien a poca distància, a uns deu quilòmetres d'aquella casa. Ara no hi viu ningú, però havia sigut una de les més importants de Canturri, al terme de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al vessant del riu Noguera Pallaresa. La taula és d'avet, de cinc metres per cinc, i va servir de llitera hospitalària. En una altra habitació hi havia una taula de vidre, que era on els metges de l'exèrcit operaven. Els qui no sobrevivien en aquest hospital de campanya, creat a correcuita per atendre els ferits més greus que no podien ser traslladats a altres hospitals de la Seu d'Urgell, els enterraven a l'Hort de la Font, a tocar de la masia.

A la zona sempre s'ha sabut que allà hi havia una fossa, sobretot gràcies a la memòria de la família de Cal Gravador. Josep Guilló era un infant quan casa seva funcionava com a hospital de guerra. Ara és un home de 87 anys, que conserva una memòria excepcional del moment. Tant d'allò que va veure com d'allò que li van explicar els pares. Els seus records han sigut claus per poder exhumar ara les restes de dotze homes. Guilló també recordava que fent feina a la finca, quan havien remogut la terra, havien aparegut restes.

La intervenció arqueològica a la fossa de Canturri va començar el 12 de setembre i forma part del pla de fosses 2020-2022 impulsar per la direcció general de Memòria Democràtica. Es va començar a excavar arran de la investigació i la documentació que ha fet l'historiador Pau Chica. Es continuarà excavant durant la primera quinzena d'octubre del 2022, perquè es calcula que hi podria haver un total de 15 persones o més. Els dotze homes ja exhumats, tots ells soldats republicans, han aparegut en fosses individuals, no gaire profundes i disposades en dues fileres. Van ser inhumats en posició bocaterrosa. Les seves restes seran exhumades i se'n trauran mostres genètiques per permetre la seva identificació. Algunes de les víctimes mostren senyals evidents d'haver passat pel quiròfan.

Víctimes dels combats de les Pedres d'Auló

El front més proper era a les Pedres d’Auló, on els combats més intensos van tenir lloc entre el 22 de maig i l’1 de juny del 1938. El 22 de maig del 1938 a la tarda va haver-hi un intens atac artiller republicà sobre les Pedres d’Auló. Aquell dia els batallons de la 19a Brigada Mixta van aconseguir prendre les Pedres d’Auló, que defensava la 1a Bandera de la Falange de Burgos, que es va replegar a Santa Fe. Tot i que la batalla va durar tan sols uns dies, l’exèrcit republicà va continuar defensant les Pedres d’Auló la resta de la primavera i tot l’estiu del 1938. Dia sí i dia també hi havia combats i hi va haver nombroses baixes.

Al front del Pallars van morir milers de soldats. No és l'única fossa que hi ha a la zona. A Sant Joan de l'Erm, molt a prop, just davant les Pedres d'Auló, també hi hauria fosses que encara no han estat excavades on es van enterrar altres soldats que van morir a les trinxeres. A la Gargallera, a tocar de l'ermita de Sant Joan de l'Erm, just davant de les Pedres d'Auló, segons s'explica en algunes memòries, hi havia un altre punt d'atenció sanitària. Es calcula que allà hi pot haver entre 10 i 50 soldats enterrats. Al mateix terme municipal de Montferrer i Castellbò, a Pallerols del Cantó, on hi ha una barraca forestal, se sospita que hi ha inhumades dues víctimes civils que intentaven fugir a Andorra. Són tan sols alguns casos. 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha fet una crida perquè la ciutadania aporti dades sobre familiars desapareguts durant la Guerra Civil: "Apel·lo a la ciutadania perquè aporti mostres genètiques que ens permetin, juntament amb el cens de persones desaparegudes, identificar les restes que anem recuperant de les fosses". Precisament, en aquest cens hi ha força noms de soldats que se sap que van morir a les Pedres d'Auló i, per tant, es creu que serà factible identificar-los i tornar-los a les seves famílies. Després de més de 80 anys potser se sabrà qui són i se'ls podrà enterrar amb nom i cognom.

El 2017, amb el pla de fosses que va impulsar Raül Romeva des de la conselleria d'Exteriors, es van començar a fer exhumacions i identificacions. Abans la política de la Generalitat havia prioritzat dignificar les fosses i les tombes però no recuperar-ne les restes. Segons dades del juny, de moment, s'han excavat 74 fosses i s'han exhumat 827 víctimes, 18 de les quals han estat identificades.