D'escola a casa d'estiueig d'un jerarca de l'exèrcit

Sant Andreu de LlavaneresLa Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres (pg. de la Riera, 1) havia de ser una escola pública el 1936. L'11 d'agost d'aquell any, pocs dies després que esclatés la Guerra Civil, Ricard Martí Martí "va fer una donació pura, perfecta i irrevocable" de la seva finca, segons consta al document davant notari. Ho va fer, com es llegeix als papers que conserva l'arxiu municipal, perquè era "coneixedor" de la necessitat que tenia el poble de tenir una escola de primària. Va donar la torre, la casa dels masovers, les cotxeres i les terres a l'Ajuntament, i es comprometia a pagar-ne les reformes. Quatre anys després, el 19 d'octubre del 1940, feia una segona donació, aquest cop a l'exèrcit franquista. L'únic ús que ha tingut des d'aleshores, a excepció d'uns dies del 1942, quan hi van anar a passar les colònies uns infants de Madrid, ha estat de casa d'estiueig. En concret, com consta a la pàgina web del ministeri de Defensa, és la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit. Un càrrec que actualment ocupa Manuel Busquier.

"És una torre, amb un jardí impressionant i piscina, i l'utilitzen tres o quatre setmanes l'any per passar-hi uns dies de vacances", diu l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora Buch, d'ERC. "S'hi fan dues festes, una a l'inici de l'estiu, i hi conviden molta gent, i una altra 15 dies després, quan fan un concert. Nosaltres la volem recuperar i utilitzar-la com a escola de música", afegeix l'alcalde.

"Quan Ricard Martí Martí va fer la segona donació ja no n'era el propietari; per tant, és un delicte, un cas de falsedat en un document públic. A més, no dona el mateix, perquè quan fa aquesta segona donació segrega la propietat", diu l'advocat Pep Cruanyes. A l'exèrcit, com consta en la documentació que hi ha a l'arxiu municipal, només li dona la torre i part de les terres, no totes. "Tot el que no consta en aquesta segona donació, les dues altres edificacions i les terres, també hauria de ser del consistori –assenyala Cruanyes–. Una donació només pot ser revocada si no es fa servir per a la finalitat que consta en el moment de la donació". El ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el 15 d'agost del 1936, va acceptar la donació i va fer els deures.

Les proves: factures i subvencions per fer l'escola

En un document es pot llegir que el consistori va pagar els impostos de la donació. El 8 de febrer del 1938, l'alcalde republicà demanava una subvenció a la conselleria de Cultura de la Generalitat per poder fer les reformes. El 25 de febrer, la Generalitat atorgava una subvenció de 81.876 pessetes, la meitat del que havia pressupostat l'arquitecte, 163.733 pessetes, per adequar la torre. El projecte de l'escola consta també al Diari Oficial de la Generalitat del 28 de febrer del 1938. Un total de 17 factures, que es guarden a l'arxiu municipal, proven que es van començar a fer les obres. De fet, quan l'exèrcit franquista va ocupar el poble, hi havia les bigues de ferro al pati de la casa. Se les va emportar l'exèrcit, malgrat les protestes de l'alcalde franquista. Esgrimir la factura del que va pagar el municipi per les bigues, 10.248 pessetes, no va servir de gaire. L'exèrcit no les va voler tornar.

Ricard Martí Martí, que no va tenir fills i al consistori no li consta que hi hagi hereus, va fer la segona donació fent servir pràcticament les mateixes paraules: "Donació pura, perfecta, perpètua i irrevocable a la Prefectura de Propietats Militars". En aquest segon document, s'afirma que Martí Martí va ser "víctima de les persecucions i els abusos dels rojos separatistes". Donant la finca contribuïa a la "salvació d'Espanya":"Desitjant cooperar tot el possible en el benestar de l'exèrcit, la va oferir perquè servís de repòs als ferits i per a altres finalitats que l'exèrcit estimés convenient". Mai es va fer servir ni com a hospital ni com a servei públic.

L'alcalde franquista també volia que fos una escola

El projecte de l'escola no va morir el 1940. Entre el 21 d'octubre del 1947 i l'1 de març del 1948, l'alcalde franquista de Sant Andreu de Llavaneres, Joaquim Vives i Prat, va fer diverses reclamacions perquè la finca pogués convertir-se en una escola per als infants del poble, que estudiaven, des de feia anys, en uns precaris locals que hi havia als baixos de l'Ajuntament. Va escriure primer al capità general, que li va respondre que no era cosa seva. Ho va intentar amb el ministre de l'exèrcit, el president de les Corts Generals i el secretari particular del dictador. Hi va haver més cartes al govern de Madrid en què explicava que feia nou anys que no s'utilitzava. "Poder destinar l'edifici permetria solucionar un problema urgent", escrivia l'alcalde. "És una finca que no utilitza ningú i que no es fa servir per res, i reuneix bones condicions per poder-hi fer una escola", afegia. Martí Martí es va unir a la petició de l'alcalde franquista. Davant la manca de resposta, l'Ajuntament va acabar construint una nova escola, que va prendre el nom d'Eduardo Baeza y Alegría, aleshores governador civil de Barcelona. Posteriorment, el centre es va dir Escola Sant Andreu i, més recentment, Escola Labandària. Actualment l'edifici d'aquella nova escola és un espai per a entitats.

La torre està impecable, i no ha de ser fàcil mantenir els jardins ni l'immoble. "Als anys 60 i 70 feien tasques de manteniment i vigilància alguns homes que estaven fent el servei militar", detalla Mora. Segons el Registre de la Propietat de Mataró, el ministeri de Defensa n'és el propietari des del 19 d'octubre del 1940. "El 1936 l'Ajuntament no va poder entrar la propietat al registre perquè al començar la guerra estava bloquejat i no s'hi podia inscriure cap propietat", recorda l'alcalde.

De moment, l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres no iniciarà cap tràmit legal malgrat considerar-se el propietari legítim de la finca. El primer pas va ser aportar tota la documentació a la delegació del govern espanyol i a la Delegació de Defensa a Catalunya. Aquest dijous aportarà la reclamació i la documentació al ministeri de Defensa, a Madrid, i el 15 de novembre, a través d'ERC, farà preguntes al Senat. "Si no hi ha voluntat de tornar-nos la finca, iniciarem les accions legals", diu l'alcalde.

Ricard Martí Martí tenia la residència oficial a Puigcerdà, però feia vida a Sant Andreu de Llavaneres. Era metge i, quan l'exèrcit franquista va guanyar la guerra, va ser ell qui va organitzar el nou consistori. "Hem d'entendre que en aquell context va voler quedar bé i es va saltar totes les normes", diu l'alcalde actual. L'arxiver municipal, Lluís Albertí, coneixia la història de la finca perquè n'hi havien parlat els veïns del municipi. Explica que alguns, fins i tot, hi havien fet el servei militar. La troballa del document de la primera donació va fer que el consistori es plantegés lluitar per recuperar-lo: ja no era tan sols un rumor o una història que circulava pel poble, estava documentat. La recerca de totes les proves (són un total de 36 documents) ha costat més d'un any a Albertí. "Martí era un personatge fosc que simpatitzava amb els franquistes", diu l'arxiver.