Qui eren les dues republicanes que van acceptar ser regidores una setmana abans de l'arribada dels feixistes?

BarcelonaCap a finals de gener i primers de febrer del 1939, la Guerra Civil ja estava perduda, i a Girona hi arribaven milers de republicans que volien travessar la frontera. És en aquest moment de caos quan es va constituir l'últim ajuntament republicà de Girona. A l'acta, del 28 de gener, hi ha el nom de dues dones que van ser nomenades regidores: Angelina Compte Lliuró i Àngela Moñino Comas. Van tenir un mandat molt breu, perquè tan sols sis dies després, el 4 de febrer, la IV Divisió de Navarra de l'exèrcit franquista va ocupar la ciutat. "Tant l'Angelina com l'Àngela sabien que, si acceptaven el càrrec, haurien de marxar. Estaven marcades i no podien quedar-se a Girona", explica la periodista i escriptora Gemma Busquets Ros. L'Angelina va acabar marxant a Moscou, d'on no va tornar fins als anys vuitanta. L'Àngela va exiliar-se a França.

Busquets estava fent una investigació sobre el sufragi universal femení a Girona, sobretot a les hemeroteques, quan es va topar amb el nom de l'Angelina Compte, que escrivia articles que instaven a la mobilització femenina i a lluitar per la independència de les dones. "Vaig voler esbrinar més coses sobre ella, perquè ningú n'havia parlat mai. A partir d'aquí vaig trobar un llistat de dones que formaven part de les Joventuts Socialistes i, estirant més del fil, vaig localitzar l'acta del consistori a l'arxiu de Joan Ballesta, el darrer alcalde republicà de Girona", explica Busquets.

La periodista i escriptora va posar-se com a repte saber qui eren aquelles dones i per què havien acceptat ser regidores quan pràcticament tothom havia fugit de Girona. Al llibre Matrioixques sota les bombes. Regidores republicanes entre la guerra i l'exili (Llibres del Segle) no tan sols explica qui eren sinó que reconstrueix la vida d'una dotzena de dones que, d'una manera o una altra, van lluitar perquè creien en tot el que els podia oferir la Segona República. "Per a alguns historiadors potser són militants de segona, potser no estaven a primera fila, però van tenir un paper important. Van fer molt més que cosir els jerseis dels soldats i han estat silenciades i oblidades", lamenta Busquets.

Nascudes el 1913, Angelina Compte i Àngela Moñino tenien 25 anys quan van acceptar el càrrec. La primera es va convertir en regidora de Sanitat i Assistència Social, i la segona en regidora de Cultura i Propaganda. Busquets va aconseguir localitzar la filla de l'Àngela, que li va entregar tres o quatre fulls que havia escrit la mare. En aquests fulls, qui va ser breument regidora relata que el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo la va anar a buscar i li va dir que havia de presentar-se a l'Ajuntament. La seva missió era quedar-se a Girona fins a l'entrada dels feixistes, sense defallir. "Vaig acceptar i li vaig demanar que el mínim que podia fer era ocupar-se de la meva evacuació, cosa que es complí, car, quan la primera tanqueta dels nacionals entrava pel carrer de l'Albereda, en López Raimundo m'esperava amb un cotxe. I sortí de Girona, amb un tiroteig pel carrer de les Ballesteries, que vam tenir la sort que no ens ferissin, però el pobre cotxe va quedar ben parat", va escriure Moñino. "I l'Angelina Compte, pels articles que escrivia i els testimonis que la van conèixer, era una persona abrandada, convençuda dels seus ideals. Devia ser una dona molt decidida, perquè el seu fill m'explicava que, fins i tot, a Moscou, es va enfrontar a la Passionària, la secretària general del PCE. Compte i Moñino tenien un gran sentit del deure. Com que el màxim responsable del partit els hi va demanar, van acceptar el càrrec a l'Ajuntament", reflexiona Busquets.

La trista història de la Margarida

Les dues regidores van marxar, però moltes altres dones es van quedar a la Catalunya franquista. Busquets rescata del silenci aquestes dones que havien treballat i somiat per ser una mica més lliures i es van trobar immerses en la foscor i l'encotillament de la dictadura franquista. "La història de la Margarida Font és força trista. M'ha costat molt reconstruir-la perquè no en trobava res", explica Busquets. Era d'Esquerra Republicana (ERC) i escrivia articles al periòdic setmanal L'Empordà Federal. "Va ser una activista d'Esquerra Republicana, implicada en tasques de propaganda del Socors Roig, que durant la dictadura es va guanyar la vida com a mestra i als anys seixanta va emmalaltir de càncer i va marxar sola a Lourdes, on va morir buscant el confort de la fe", assegura Busquets.

El 1934, Font animava les dones a "alliberar-se de les cadenes amb què les engrapen les religions". ¿Com va acabar convertint-se una dona que als mítings d'ERC feia tota mena de proclames anticlericals en una pietosa als ulls dels altres? Aquesta és una pregunta a la qual només ella hauria pogut respondre. Busquets recupera moltes altres dones, com Dolors Bruns Rabionet, que va participar en l'expedició comandada pel capità Alfredo Bayo que havia d'alliberar Mallorca dels feixistes, o Consol Garriga i Magda Puerto, que van sol·licitar fer de xòfers i mecàniques durant la Guerra Civil.

Moñino va tornar a escriure als anys vuitanta. En els seus darrers escrits explica que, si s'hagués quedat a Catalunya, potser hauria militat al PSC, però no s'hi hagués sentit bé. Estava força enfadada per l'oblit de les dones. "Quan es parla d'abans o de després de la guerra és curiós de veure com cadascú s'ho arregla que li vagi bé a ell i com un home pot caviar la història", escrivia Moñino. I afegia: "Estic convençuda que no són solament els francesos que tenen la memòria curta; aquest fenomen és també propi dels catalans i els espanyols".