On hi ha enterrats els combatents de la Brigada Thälmann que van desaparèixer a la Batalla de l'Ebre?

BarcelonaVan venir a peu, en bicicleta, en tren i en vaixell, des de Sud-àfrica, Mongòlia, Cuba, Palestina, Algèria, l’Índia, França, la Gran Bretanya, els Estats Units... La majoria eren joves, idealistes i d’esquerres. Eren molt pocs els que havien agafat una arma i un terç van morir a les trinxeres de la Guerra Civil. Molts van desaparèixer sense deixar cap rastre. A poc a poc, però, es van identificant. El portal web Sidbrint, de la Universitat de Barcelona, que des del 2014 posa a l’abast de tothom les històries individuals dels brigadistes, en té documentats 42.648. D'aquests, 6.241 van morir a Espanya.

Ara es vol fer un altre pas. El programa Alvah Bessie de la Direcció General de Memòria democràtica vol identificar-los, acotar els indrets on van desaparèixer i cercar-ne els familiars vius. De moment, ha fet pública una relació de 212 voluntaris internacionals antifeixistes (102 alemanys, 70 austríacs i 40 neerlandesos) enterrats i desapareguts en diferents punts de Catalunya. Entre ells dues dones: Trudi Förtsch (1910-1937) i Margarete Zimmermann (1916-1936). L'estudi també ha documentat més de 2.000 persones de l'XI Brigada o Brigada Thälmann que van caure enmig d'una pluja de bombes, metralla i bales a la Batalla de l'Ebre.

L'XI Brigada va ser la primera que es va crear, l'octubre del 1936. La seva primera missió va ser defensar Madrid i s'hi van integrar els voluntaris disponibles, organitzats en tres batallons: l’Edgar André, de majoria alemanya; el Commune de Paris, de majoria francesa, i el Dombrowski, de majoria polonesa. Després s'hi van afegir voluntaris de molts altres països i també soldats espanyols. Van continuar combatent durant mesos en molts més fronts.

Entre el març i finals de setembre del 1938 la Brigada Thälmann va anar al front de l'Ebre. L'estudi de Memòria Democràtica detalla el destí de 2.791 dels seus integrants: 660 van desaparèixer al camp de batalla, entre ells 257 espanyols, i se sospita que 1.404 més hi van morir, però no està confirmat. "Els oficials militars cada dia feien un informe amb les baixes, posaven els noms dels oficials, però no sempre els dels soldats rasos, i només quan acabaven les operacions militars feien llistes exhaustives amb tots els noms i detallaven si havien mort, desaparegut o estaven ferits", detalla Jordi Martí-Rueda, un dels responsables de l'estudi. Les llistes que elaboraven els comandaments són a l'Arxiu Estatal Rus d'Història Sociopolítica. L'estudi també s'ha nodrit del Centre d'Estudis i Documentació de les Brigades Internacionals, d'Albacete, de la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil, del fons de Fosses de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista i del Sidbrint, entre d'altres arxius.

Les morts abans de l'última batalla

"Hem combinat les dades, el batalló a la qual estaven adscrites i la data en què van desaparèixer, combinada amb els estudis del moviment diari de la Brigada Thälmann i dels seus batallons", assenyala Martí-Rueda. Entre el 30 de març i principis d'abril del1938, tres mesos abans que comencés la Batalla de l'Ebre, van caure molts dels seus combatents. L'avanç de les tropes franquistes pel sud de Catalunya només va poder ser aturat a l'Ebre gràcies a les voladures de diferents ponts. La pressió feixista arribava des de diferents bandes, per aire i per terra. El 30 de març les tropes franquistes van ocupar Maella, van travessar el riu Matarranya i van arribar a Nonasp i Faió (Aragó). El 31 de març les tropes italianes van ocupar Calaceit (Terol). El 2 d'abril els rebels ja eren a la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i la Fatarella, i després van avançar sobre Gandesa i van seguir cap a Batea. El 3 d'abril les tropes italianes van entrar al Pinell de Brai. Els brigadistes van resistir tant com van poder: entre Batea, Vilalba dels Arcs i Gandesa, l'estudi assenyala que hi poden haver les restes de 179 (desapareguts confirmats) i 43 combatents (desapareguts no confirmats) de la Brigada Thälmann.

Més de dos mesos després, el 25 de juliol, va començar la Batalla de l'Ebre. A poc a poc i amb molta precaució, les tropes republicanes es van desplaçar, sense llums, als passos de l'Ebre per recuperar els pobles que havien estat ocupats pels franquistes. Era una nit sense lluna quan, per sorpresa, els republicans van travessar el riu. Aquell 25 de juliol del 1938, quatre integrants de la brigada van morir tot just arribar a l'altra riba, entre Ascó i la Fatarella. Dos dies després en van morir 15 més, entre Ascó, les Camposines i Gandesa. A finals de juliol i principis d'agost, prop d'un centenar van deixar la pell a Gandesa. La capital de la Terra Alta era a primera línia de front. A l'acabar la batalla, 31 cases havien estat destruïdes totalment i 211 parcialment. A les Camposines també hi va haver autèntiques carnisseries durant el mes d'agost. Al setembre, a la serra de la Vall de la Torre, hi van morir 92 combatents de la Brigada Thälmann.

Molts dels voluntaris internacionals van haver de marxar abans que acabés la guerra. El 25 d’octubre del 1938 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), on hi havia un hospital de guerra, Juan Negrín i els principals caps de l’exèrcit de l’Ebre van acomiadar uns 2.000 brigadistes. No va ser l’últim adeu. El 28 d’octubre, a Barcelona, els supervivents van desfilar per la Diagonal i el passeig de Gràcia. Faltava poc per al final de la guerra i la capital catalana havia patit molts bombardejos, però entre 100.0000 i 300.000 persones (les xifres varien segons les fonts) van sortir al carrer per veure’ls passar. Més de 6.000 alemanys, italians, polonesos, hongaresos i balcànics havien d'abandonar Espanya, però no van tenir on tornar per culpa del feixisme.

Les altres fosses del territori català

Margarete Zimmermann, la miliciana filla d'un matrimoni nazi

Trudi Förtsch (1910-1937) i Margarete Zimmermann (1916-1936) són les úniques dones d'una altra part de l'estudi que identifica voluntaris internacionals vinguts d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos que van desaparèixer o van ser inhumats en territori català, fos a l'Ebre o en altres escenaris. Més endavant s'hi afegiran les persones desaparegudes procedents dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i Irlanda. De Förtsch se'n sap poca cosa, només que era infermera i que va morir per culpa d'una malaltia anant cap a Barcelona. Zimmermann, que es feia dir Margarita Zimbal o Putz, és molt més coneguda. Tenia una tomba a Montjuïc, però ha desaparegut. El dramaturg Jaume Miró li ha dedicat Les cançons perdudes, una obra de teatre documental estrenada el 2017 que encara circula pels instituts de les Balears i que d'aquí ben poc es podrà veure a Alemanya. "Zimbal va fugir d'Alemanya i dels seus pares, que eren nazis, el 1933, amb l'ascens de Hitler al poder", explica Miró. "El seu pare era professor d'art a la Universitat de Berlín i Zimbal era música i dibuixant i sempre duia a sobre un quadern que ha desaparegut. Va arribar a Espanya fent autoestop amb dos companys alemanys més; tenia tan sols 17 anys", detalla Miró. Zimbal, amb el seu xicot, Erwin Brezler, que també era músic, treballava al bar SOS de Jack Bilbo, a Sitges. Zimbal i Brezler van marxar a Mallorca amb les primeres columnes del POUM l'agost del 1936. Brezler va morir allà. Poc després de tornar de Mallorca, Zimbal va marxar al front d'Osca, on li van disparar un tret a l'esquena mentre ajudava un soldat ferit. El POUM, però, li va voler retre homenatge i va traslladar-ne les restes a Barcelona: les milicianes la van vetllar al local del POUM que hi havia a la plaça del Teatre de Barcelona i després la van enterrar al cementiri de Montjuïc.