Cinquanta anys després, l'Estat reconeix que Salvador Puig Antich va ser condemnat per un tribunal "il·legal i il·legítim"

BarcelonaLa família de Salvador Puig Antich no ha aconseguit, malgrat dècades de lluita, que es reobri el cas del jove anarquista, ni que s'investigui judicialment el procés que va acabar amb la seva execució amb el garrot vil. Sí, però, que se'ls ha donat un certificat en què es reconeix que el consell de guerra que va condemnar Puig Antich va ser "il·legal i il·legítim". A Imma Puig Antich, durant l'entrega del certificat, li costava parlar: "És molt important per a nosaltres, fa molt de temps que lluitem perquè es torni la dignitat al nostre germà. Estem commocionades. No tenim paraules".

El març del 1974, un règim amb ganes de venjança per l’assassinat de Carrero Blanco va decidir executar el jove anarquista, que tenia 26 anys. Fins a l'últim moment la família va esperar un indult que no va arribar mai. Van ser unes últimes hores angoixants. Puig Antich no va saber, fins al matí del 2 de març, que el matarien amb el garrot vil. Era la pitjor de les execucions, com va admetre el director de la Model, Álvaro de Toca Becerril. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha admès que ha passat massa temps: "Salvador Puig Antich va ser una víctima i la seva família també. És un dia agredolç perquè la família fa 50 anys que espera i això és massa temps".

Torres ha assegurat que el d'avui és un acte de justícia i un acte de reconeixement i s'engloba dins la llei de memòria democràtica aprovada el 2022. "Lamentablement, va ser l'última persona executada amb garrot vil per una dictadura que moria, però que va mantenir els seus tentacles durant un temps. La democràcia té l'obligació de reparar les víctimes d'aquesta dictadura", ha assegurat. "La sentència que va condemnar Puig Antich ha quedat anul·lada", ha afegit.

La llei de memòria del 2022 va declarar la il·legalitat i la il·legitimitat de qualsevol òrgan judicial, penal o administratiu de la dictadura creat per condemnar i castigar per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa. Declara també il·legítimes i nul·les les resolucions dels tribunals franquistes. Per aquest motiu, el govern expedeix certificats com el que s'ha entregat a la família de Puig Antich o el que es va entregar l'estiu passat sobre Lluís Companys.

No s'ha demanat perdó

El que no ha fet l'Estat en cap cas és demanar perdó, com reivindiquen algunes entitats i partits parlamentaris. De fet, avui el Parlament no ha pogut llegir una declaració institucional en nom de la cambra catalana de suport al president Lluís Companys, l'endemà del 84è aniversari del seu afusellament en mans de les autoritats franquistes. No ho ha pogut fer a causa de l'abstenció del PSC, que ha impedit arribar als dos terços de vots favorables que permeten llegir una declaració en el ple, tot i el suport majoritari dels signants –Junts, ERC, Comuns i la CUP–, més enllà del suport d'Aliança Catalana i l'oposició del PP i Vox. De fet, s'ha donat la paradoxa que la junta de portaveus ha pogut aprovar el text, però no amb prou majoria per validar la declaració del Parlament per sentir-la a l'hemicicle.

Què diu aquesta declaració i per què els socialistes no l'han aprovada? La clau ha estat aquesta petició directa: "El Parlament de Catalunya considera que l'Estat hauria de demanar perdó per l'assassinat del president Companys i per haver trigat més de vuit dècades a reconèixer la nul·litat del judici a l'únic president d'Europa assassinat pels feixistes". Alhora, afegeix que l'Estat ja va reconèixer que Companys va ser condemnat per "tribunals il·legals i il·legítims", "un pas significatiu de la seva memòria", però que "arriba tard i és insuficient", segons els signants del text. Fonts socialistes expliquen a l'ARA que no estaven d'acord amb aquesta demanda de perdó, un redactat que han intentat canviar sense èxit. "Compartim tot el text, a excepció d'una frase que es va demanar negociar, però no ha estat possible", sostenen. Com que no van arribar a un acord, no l'han subscrit, tot i que assenyalen que "el text sí que ha prosperat" perquè s'han abstingut, tot i que no s'ha pogut llegir al ple, i recorden que sempre han anat a les ofrenes a Companys. La qüestió és que s'ha aprovat la declaració a la junta de portaveus, però no com a declaració institucional del Parlament, que requereix la majoria qualificada.

El portaveu de Junts, Josep Rius, ha lamentat el "veto" del PSC: "Aquesta és la normalitat que predica el govern de Salvador Illa. Normalització és espanyolització i desmemòria", ha dit a X. De la mateixa manera s'ha expressat el republicà Juli Fernández, secretari segon de la mesa, que ha recalcat que "és tristament irònic que això passi just avui que a la sessió de control el president Illa ha dit defensar les institucions en una pregunta sobre monarquia".