Primera querella per tortures contra els policies franquistes de Via Laietana
Carles Vallejo s'acull a la nova la llei de memòria espanyola per querellar-se contra els seus torturadors
BarcelonaA Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, amb cops de puny i de peu constants. Va arribar a tenir la panxa negra dels cops que li van donar. El van tornar a detenir i a torturar el 3 de novembre del 1971. Exobrer de la Seat, va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme perquè es reconeguin les víctimes de la dictadura i es condemnin els criminals franquistes. Avui dimecres Vallejo presentarà una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors.
"Es tracta de la primera querella que s'interposa a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la nova llei de memòria", segons explica l'advocada d'Irídia Laura Medina. "L'estat espanyol té el deure d'investigar els crims de lesa humanitat, identificar i condemnar els seus responsables i escoltar i reparar les víctimes: és una obligació internacional", ha afegit Medina.
Amb la nova llei de memòria democràtica s'ha creat la figura d'un fiscal de sala de drets humans i memòria democràtica que ha d'impulsar la investigació dels crims franquistes, però no es fa cap referència expressa al fet que la investigació dels crims comporti l’enjudiciament dels seus responsables i el seu càstig penal. La nova llei també matisa que els crims de guerra, de lesa humanitat, el genocidi i la tortura són imprescriptibles i, per tant, no són amnistiables. Aquesta és l'escletxa que els advocats esperen poder aprofitar per aconseguir una cosa fins ara impossible: jutjar els crims franquistes. La querella es presentarà al jutjat d'instrucció que avui dimecres estigui de guàrdia.
A la querella s'identifiquen sis membres del Cos General de Policia, el primer amb la categoria de comissari en cap, el segon de comissari i la resta amb la categoria d'inspectors, adscrits a la Sisena Brigada Regional de Recerca Social de la Prefectura Superior de Policia. Són Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Nuñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Navales era qui dirigia els interrogatoris i les tortures. Vallejo recorda que li va dir: "Jo soc policia professional amb Franco, seré policia professional amb la democràcia i seré policia professional quan governin els teus". Molts dels querellats ja són morts. Navales va morir el 1995. Va patir un accident i va caure en un pou a Zamora.
El deure de la memòria
"La nostra intenció és presentar més querelles més endavant", matisa Medina. "Sé que m'implico en un fet traumàtic, però faig aquest pas pel deure de memòria. I ho faig pensant en els milers de persones anònimes que al llarg de la dictadura i la transició van patir la tortura i la repressió més ferotge, en memòria de tots els antifranquistes, i per fer possible el dret de memòria de les noves generacions", diu Vallejo, que fa anys i panys que va als instituts per explicar els crims que va cometre la dictadura. A Vallejo el van detenir per la seva activitat sindical i política.
La querella forma part d'una campanya impulsada per deu entitats de memòria (l'Associació Catalana d'Expresos, Òmnium Cultural, Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, EUROM, Fundació Cipriano García - CCOO CAT, Amical de Mauthausen, Comissió de la Memòria Històrica - ICAB, Irídia i Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes) per "culminar" la resignificació de la comissaria que va ser el centre de tortures del franquisme a Barcelona. Les entitats exigeixen que Via Laietana 43 "deixi de ser un espai policial d'impunitat i esdevingui un espai de memòria, conservació d'arxius i un centre d'interpretació de la tortura". Aquest diumenge, 20 de novembre, quan es compleixen precisament 47 anys de la mort de Franco, les entitats faran un acte reivindicatiu davant la comissaria.
A Vallejo se li uniran altres víctimes de les tortures de la policia tant de Catalunya com de l'estat espanyol. Moltes d'aquestes víctimes fa mesos que expliquen al seu testimoni davant la comissaria de la Via Laietana, dues vegades al mes, en diferents actes reivindicatius que organitza la Comissió de la Dignitat. Algunes d'aquestes víctimes van patir tortures ja en democràcia, com és el cas de Blanca Serra, que va ser torturada el 1977, 1979 i 1981. A la lingüista catalana, aleshores membre del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), la van torturar físicament i psicològicament tant a Barcelona com a Madrid. Durant 40 anys va ser incapaç de passar per davant de la comissaria de Via Laietana.