Qui eren Aurora Picornell i les víctimes del franquisme menyspreades pel president del Parlament balear

Manacor / PalmaEl president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), va estripar una fotografia d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar enmig d'un debat parlamentari, un ple en què PP i Vox van aprovar derogar la llei de memòria històrica. Però qui eren aquelles dones que van ser víctimes del feixisme?

Amb un nom de marcades ressonàncies revolucionàries, Aurora Picornell (1912-1937) formava part d’una família de classe treballadora activa políticament. Als 14 anys va començar a treballar com a sastressa i aviat es va implicar en la política per canviar la conservadora i clerical societat de l’època. Va començar a escriure en revistes. Als 18 anys ja era vocal de la Lliga Laica de Mallorca –fundada pel lliurepensador comunista Ateu Martí–, i després de la proclamació de la Segona República va ser responsable de l’organització de dones del Partit Comunista de les Illes Balears. Sindicalista i feminista, va impulsar el primer Dia de la Dona Treballadora a Mallorca el 1934.

Va ser inevitable que es convertís en un símbol de les idees progressistes a l’illa. Tenia una gran oratòria i era empàtica. Sempre era victorejada en totes les seves intervencions públiques. Un periodista de l’època la comparava amb la màrtir liberal granadina Mariana Pineda.

El 1932 va iniciar una relació amb un agent de la Internacional Comunista natural de Moldàvia, conegut com Heriberto Quiñones, amb qui va tenir una filla, Octubrina Roja, el 1934, amb 22 anys. El 1935 va passar dos mesos a la presó per primera vegada, per haver repartit propaganda. Durant una visita a Madrid, va dir que no a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, quan li va proposar ocupar un càrrec en l’organigrama del partit.

La seva vida es va truncar l’endemà del cop d’estat del 1936, quan va ser detinguda amb Palma sota el control dels militars colpistes. El 18 de juliol havia estat a punt d’embarcar cap a Barcelona, però al saber que hi havia hagut un cop d’estat es va voler quedar per organitzar la resistència. De la presó va desaparèixer, amb les seves companyes, el 5 de gener del 1937, pensant-se que gaudirien d’un permís. El seu pare, Gabriel Picornell Serra, va ser assassinat a Porreres el mateix mes i els seus germans, Ignasi i Gabriel, poc després. El seu company va ser detingut, torturat i executat a Madrid el 1942. El seu germà Joan va acabar en un camp de concentració nazi. Només van sobreviure tres dones: la mare, la germana Llibertat i la seva filla, fins als 35 anys.

Una troballa emocionant

“Aurora torna a casa”. Així va anunciar el 2022 el vicepresident del govern balear, Juan Pedro Yllanes, que les restes d’Aurora Picornell havien estat identificades a la fossa de Son Coletes, a Manacor. La sindicalista i militant del Partit Comunista, coneguda a l'Estat com la passionària mallorquina, va ser assassinada amb 24 anys el 5 de gener del 1937 al cementiri manacorí, contràriament a la hipòtesi historiogràfica més generalitzada, que ubicava la seva mort a Porreres.

“Hem trobat les restes de cinc dones i hem tingut la sort d’identificar les d’Aurora. És un dia històric per a les Balears”, deia un emocionat Yllanes. Pel que fa a les altres dones, que amb tota certesa eren les Roges del Molinar, es tractaria de les companyes de Picornell: Berlarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pasqual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes elles lluitadores antifeixistes. Són conegudes com les Tretze Roses mallorquines. El seu nom simbolitza la repressió franquista a Mallorca.

Les proves d’ADN van confirmr la troballa, gràcies al fet que es van poder comparar amb les del seu germà, Ignasi. Els cossos d’Aurora i les Roges del Molinar es van trobar a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes entre novembre i desembre del 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions. L’esquelet d’Aurora estava ben conservat i presentava cinc forats per trets d’arma de foc: tres al cap, un al pit i un altre en un braç. També tenia una fractura al peroné dret.

Amb les restes d’Aurora Picornell van aparèixer diversos objectes. Una dona duia una ploma estilogràfica al tòrax dret. “Era la seva arma contra el feixisme”, va dir la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que assegurava que la troballa és “una victòria de la democràcia contra el feixisme”.

Dos anys després, al Parlament balear, la memòria antifranquista encara cou. Le Senne va justificar la seva acció irada al ple dient que l'havien "provocat" la vicepresidenta segona i la secretària de la Mesa amb aquelles fotografies. L'Ajuntament de Palma va prohibir a les biblioteques de la ciutat qualsevol difusió a través de les xarxes de la seva figura i la seva biografia.

Les últimes paraules d’Aurora Picornell als feixistes que la van afusellar van ser aquestes: “Podeu matar homes, dones, infants. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”