Qui eren els quatre homes enterrats en una fossa a Sarrià i qui els va assassinar?

BarcelonaEl juny del 2019, mentre es feia una obra al carrer de Ràfols, al barri de Sarrià de Barcelona, es van descobrir les restes de quatre homes. Tot indicava que havien tingut una mort violenta i que qui els havia enterrat no havia volgut deixar cap rastre. Havien estat inhumats en posicions forçades en dues fosses i coberts de calç. A més, a tocar dels seus cossos, hi havia restes de tela de sac i tres de les quatre víctimes tenien trets al cap. "Els havien disparat amb una arma curta, una nou mil·límetres, que era la pistola que normalment es feia servir per a les execucions. En el cas del quart home no s’ha pogut conservar el crani i no podem saber si també va morir d’un tret", afirma Jordi Ramos, l’arqueòleg que ha dirigit i documentat la investigació que va encarregar la direcció general de Memòria Democràtica. 

El lloc d'inhumació es trobava a prop de l'escola del Sagrat Cor de Sarrià, que va ser la caserna Voroixílov de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC) durant la Guerra Civil. Gràcies a una fotografia que va fer el fotògraf cubà Antonio Góncer Rodríguez, més conegut com a Gonsanhi, se sap que a partir de l’11 de febrer del 1937 allà hi havia la caserna de la Divisió Carlos Marx i que era també un lloc de pràctiques per als brigadistes internacionals. Ramos està força convençut que van ser morts extrajudicials i que els quatre homes van ser enterrats clandestinament. "Ho podem saber per com van ser executats i com van ser enterrats. Els van enterrar al Torrent de les Monges, un lloc on és relativament fàcil fer un forat i tapar-lo, i els van cobrir amb calç viva. A més, no hem trobat cap registre documental enlloc", diu Ramos, que ha revisat tant el registre civil de defuncions, com els registres hospitalaris i el dipòsit judicial de cadàvers. Tot sense oblidar els arxius històrics i judicials de Catalunya, els arxius espanyols i l’arxiu RGASPI (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica). Enlloc hi ha cap rastre dels quatre homes. 

Milicians descontrolats o una ordre superior?

Qui eren aquests homes i per què els van matar és el que ha intentat esbrinar durant molts mesos Ramos. Al torrent de les Monges no consta que s’hi fes cap altra execució ni passejos com a la Creu de Pedralbes, els garrofers dels Caputxins, Can Caralleu, la Font del Lleó o a les portes dels cementiris de Sant Gervasi i les Corts. "Els responsables d’aquests assassinats eren milicians, considerats incontrolats. En canvi, els executors dels quatre homes del Torrent de les Monges podrien estar relacionats amb la caserna Voroixílov i, per tant, ser militants subjectes a ordres superiors", assegura Ramos. 

Amb els cossos hi havia també molt material: sivelles, cremalleres, restes de cuir de cinturons, les claus d’algú que tenia intenció de tornar a casa, lligues de mitjons i botons. A més, es va trobar una ploma estilogràfica, un llapis de fusta i un portamines, nou monedes de bronze i una de plata, una aliança d’or i una motxilla de roba. "Aquests botons de l'abric, que són en forma de pilotes de futbol, es van posar de moda a partir de 1932 i no van arribar més enllà de 1940. Altres elements identificatius són les pròtesis dentals d’or trobades a dos dels cadàvers i una plantilla ortopèdica del peu dret, que són fets amb tècniques i tractaments habituals a l'est d'Europa als anys 30", explica Ramos.

L’arqueòleg no creu que les execucions estiguin relacionades amb els Fets de Maig del 1937, quan els carrers de Barcelona es van omplir de barricades i morts pels enfrontaments entre els partidaris de la revolució social, liderats per la CNT-FAI i el POUM, i els partidaris de la Segona República, com ERC i PSUC. Aquesta era una possible hipòtesi, perquè prop de la fossa hi ha les Escoles Salesianes de Sarrià, on hi havia la F14, una potent indústria de guerra on es fabricaven bombes, bales i fusells màuser, i s’equipaven els tancs i els vehicles cuirassats. Era un lloc de conflictes perquè hi havia hagut alguns robatoris. "Ho descarto perquè el patró és molt diferent. Els enfrontaments dels Fets de Maig eren a peu de carrer i les víctimes es deixaven sense enterrar, no amagaven res", assegura.

Brigadistes Internacionals?

La proximitat de les fosses amb la caserna fa que hi hagi més possibilitats, segons Ramos, que podrien ser brigadistes internacionals. "Hi ha exemples d’altres execucions de membres de les Brigades Internacionals. El cas més proper seria la presó i centre de tortura per a brigadistes internacionals al castell de Castelldefels, on hi ha una fossa que mai ha estat exhumada, i que va funcionar entre l’abril del 1938 i el 22 de gener del 1939", detalla l'arqueòleg. "A les parets del castell hi ha molts grafits amb noms de brigadistes i sabem pels registres que alguns dels qui hi van entrar no en van tornar a sortir", afegeix.

El Sagrat Cor de Sarrià, rebatejat com a Voroixílov (comandant militar soviètic fidel a Stalin i membre del Comitè Central del Partit Comunista), es va convertir en un quarter militar. El complex estava format pel convent, l'escola, els patis i la capella, que es feia servir com a teatre. Els camps eren el lloc d’entrenament dels militars voluntaris, tant del país com dels primers estrangers. Hi dormien oficials i convidats, entre d’altres Ramon Mercader, que més tard assassinaria Trotski; la seva mare, Caridad del Río, i el seu germà, i els serveis d’espionatge soviètics. 

"Un dels individus morts tenia entre 25 i 30 anys i els altres tenien entre 30 i 40 anys, un fet que indicaria que potser tenien algun càrrec o lideratge polític o sindical. Un d'ells, a més, era coix i, per tant, descartem força que fos soldat", diu Ramos. "El 1938, els membres del PSUC i el Comissariat del Poble per a Afers Interns de la Unió Soviètica (NKVD) havien fet desaparèixer algun individu, per tant, aquesta seria una possibilitat", afegeix. Sovint aquestes víctimes condemnades sense judici havien estat acusades d'indisciplina, infiltració, deserció o eren anarquistes o comunistes dissidents considerats, despectivament, "trotskistes i feixistes". Entre l’abril del 1937 i el gener del 1939 es calcula que es van arribar a empresonar 3.734 militants antifeixistes, el 90% dels quals eren de la CNT, el 4% del POUM, el 3% de la UGT o PSUC i la resta de filiació desconeguda. 

Una altra possibilitat és que fossin víctimes de la txeca del carrer Anglí, 46, que va ser primer de la CNT i, després dels Fets de Maig, del Servei d'Informació Militar. A prop hi havia també una altra txeca, a l'avinguda Vallvidrera, 10, i una altra al número 1 del carrer Canet.