Primer homenatge del govern espanyol a un militar republicà afusellat per Franco
La Guàrdia Civil honora el general Antonio Escobar a Montjuïc i a la Delegació del govern espanyol a Barcelona
BarcelonaHan hagut de passar més de 80 anys, però finalment Antonio Escobar ha deixat de ser el general oblidat. Nascut a Ceuta el 1879 i afusellat pels franquistes a Barcelona el 1940, Escobar va tenir una llarga carrera dins la Guàrdia Civil. Hi va ingressar com a soldat voluntari quan tenia 17 anys i, després de tenir múltiples destins, va arribar a Barcelona l'abril de 1936 com a coronel. Quan va esclatar el cop d'estat a la capital catalana, el 19 de juny de 1936, va posar els seus homes al servei del govern de la República i va manifestar la seva lleialtat al president Lluís Companys. Per la seva lleialtat, va ser ascendit a general. Després va lluitar en molts fronts al costat de l'exèrcit republicà i, per ser lleial al govern legítim fins al final, el van afusellar a Montjuïc el 8 de febrer de 1940. Aquest dimecres, 83 anys després, se li ha fet un homenatge amb ofrena floral, sense banderes i amb honors per part d’agents de la Guàrdia Civil, a Montjuïc, i una cerimònia a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, on tots els comandaments han subratllat la legalitat del govern democràtic i republicà i la injustícia de la repressió franquista.
És la primera vegada que l'estat espanyol reconeix, a nivell individual, un alt comandament republicà. No ha tingut el mateix honor, per exemple, Lluís Companys. Al pròxim consell de ministres, segons ha anunciat la nova directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, a Escobar se li restituirà el rang: tornarà a ser general. González, en una de les seves primeres intervencions com a directora general, ha subratllat que Escobar va lluitar per una Espanya "millor": "Va lluitar per una Espanya democràtica i constitucional, una Espanya que avui tornem a tenir".
"Aquest és un acte de dignificació i reconeixement a un general que va ser clau en la defensa de la legalitat republicana", ha assegurat el delegat de govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto Gómez. "És un dels herois de la democràcia, com ho han estat tants altres oblidats per la història a qui avui homenatgem", ha afegit. Hi haurà més homenatges, segons el coronel i historiador Jesús Narciso Núñez: "El proper espero que sigui al general José Aranguren".
"Ha estat un camí molt llarg i molt trist, el camí que ha recorregut la família des del 8 de febrer de 1940, quan Escobar va ser injustament condemnat a mort", ha dit Núñez. Ara, però, no és el moment, segons el coronel i historiador, de lamentar els silencis, les humiliacions i l’oblit: "La família ja no està sola, ara està acompanyada, no volien aplaudiments, només que se sabés la veritat", ha afegit.
A disposició del president Companys
El net del general, José Luis Escobar, no té pràcticament cap record del seu avi. A casa els seus pares mai en van parlar, del general afusellat, i no en van conservar pràcticament res: ni papers, ni roba, ni gairebé cap fotografia. "Tan sols en tenim una fotografia", diu el net. El fill del general i pare de José Luis Escobar també va ser capità, a Madrid, de la Guàrdia Civil, però els franquistes el van expulsar del cos. "Després es va guanyar la vida com va poder", ha recordat José Luis Escobar.
"Escobar va ser un home recte, just i honest, compromès amb els valors republicans i la legalitat republicana, un general incommensurable, difícil de superar. No va dubtar a complir el seu deure i es va posar a disposició de Companys i de la conselleria d’Interior. La seva intervenció va ser clau en la desarticulació del cop d’estat", ha assegurat Prieto.
Quan va esclatar el cop d’estat, Escobar va marxar amb la seva columna a plantar cara als revoltats i ràpidament va controlar el centre de Barcelona. Després va anar al front de Madrid, però va tornar a la capital catalana després de ser ferit, i va ser nomenat responsable de l’ordre públic a Catalunya. Més tard va lluitar amb l’exèrcit de Llevant a la zona de Terol. Les últimes batalles les va lliurar a Extremadura. La seva última batalla va ser entre el 5 de gener i el 4 de febrer de 1939. El van detenir al seu lloc de comandament, a Ciudad Real. Segons el delegat del govern espanyol, a Catalunya, Carlos Prieto Gómez, el general franquista Juan Yagüe li va oferir una avioneta per anar a Portugal, però Escobar va voler quedar-se. "No me’n vaig. M’he limitat a complir el meu deure. No he fet res de dolent", va dir. I Yagüe li va respondre: "Li sembla poc haver perdut una guerra..." Segons ha explicat Prieto Gómez, Escobar va replicar: "Les guerres s’han de saber perdre". Detingut, va passar uns mesos a Madrid i, a finals d’any, el van traslladar a Barcelona. El 21 de desembre de 1939 el van condemnar a mort. El van afusellar el 8 de febrer de 1940 i, davant l’escamot, va besar un crucifix, ja que era molt catòlic.
