Així serà la nova llei de memòria democràtica catalana

BarcelonaInvestigar l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. Aquestes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica que dimarts vinent, el 7 de març, es presentarà al Parlament de Catalunya. La nova llei, que va començar a escriure's durant l'anterior legislatura, agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). I intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista o el rescabalament de les víctimes.

La nova llei posa també el focus en l'educació en totes les etapes, des de primària fins a la formació de funcionaris: "Hi ha hagut un canvi generacional, i moltes persones no han viscut ni la Guerra Civil, ni el franquisme, ni la Transició, ni les primeres dècades de la democràcia", diu la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. També s'abordarà l'esclavisme i el colonialisme. "Reivindiquem les memòries democràtiques, perquè durant 40 anys no vam tenir-ne i les reformes de la Transició no van ser suficients, i això va provocar que s'institucionalitzés l'oblit. Per això presentem aquesta nova llei", assegura el director de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Aquestes són algunes de les claus de l'avantprojecte de llei.

Al costat de les víctimes que vulguin anar a judici

Per a les víctimes del franquisme, la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies, però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol (l’única excepció és el cas Ruano). La nova llei regula la col·laboració de l'administració de la Generalitat perquè s'apliquin el dret intern i el dret internacional a les violacions de drets humans. Això es traduirà en el fet que el govern català assistirà les persones interessades, denunciant i iniciant i personant-se en processos judicials.

Però el gran pas endavant és que es podrà personar com a acusació en delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral durant la Guerra Civil, la dictadura i fins a la constitució del primer govern escollit democràticament a Catalunya. D'altra banda, la Generalitat aportarà tota la informació de què disposi que pugui ser utilitzada per investigar, aclarir i declarar sobre crims del franquisme, i denunciarà als Mossos d'Esquadra, la Fiscalia i l'autoritat judicial tots els indicis que trobi d'activitats criminals quan localitzi i identifiqui restes de persones desaparegudes. "No només reconeixem la il·legitimitat dels tribunals franquistes, sinó que fem un pas més perquè volem participar de forma activa a l'hora de perseguir aquests delictes", assegura Ubasart.

Dos anys per retirar la simbologia franquista

Es fixa un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista i també les distincions, els nomenaments, els títols i els honors institucionals concedits a persones que van dirigir, participar o donar suport al cop d'estat del 1936, als dirigents i col·laboradors de la dictadura franquista i la repressió. "Ara hi haurà l'obligació explícita, en un termini de dos anys, de retirar aquesta simbologia. I actualitzarem el cens de simbologia per determinar quants símbols han de ser retirats", especifica Ubasart. El cens de simbologia franquista no s’actualitza des del 2010, i actualment mostra prop de 4.000 símbols que encara sobreviuen a l’espai públic.

En aquests moments, a l'Ebre encara hi sobreviu un important monument que recorda la victòria franquista. "Amb la nova llei es reforçarà que aquest monument de Tortosa vagi fora. Ara està en procés de judicialització, però a partir del moment en què s'aprovi la llei, el jutge tindrà més força per avançar en el procés i puguem, per fi, treure'l", afegeix la consellera. Hi haurà sancions per a qui mantingui simbologia franquista en l'espai públic i en el privat si és visible. D'altra banda, es prohibiran els actes i homenatges d'enaltiment del franquisme i se sancionarà qualsevol menyspreu o humiliació a les víctimes. Això afectarà manifestacions com la del 12 d'Octubre, que podrien ser prohibides. "Quan hi hagi ofensa a la dignitat a les víctimes es pot sancionar, però si hi ha delictes d'odi correspondrà a la Fiscalia intervenir", diu Aragoneses.

Es considerarà una infracció molt greu, amb multes que poden anar dels 10.000 als 150.000 euros, profanar fosses o, sense haver-ho comunicat, fer moviment de terres o alguna construcció on se sàpiga amb certesa o se sospiti que hi ha restes humanes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil o la dictadura. Es consideraran també infraccions molt greus causar danys als Espais de Memòria Democràtica o als documents i, en cas tenir algun càrrec públic o ser funcionari, exaltar el cop d’estat del 1936 i la dictadura, els seus dirigents i els seus col·laboradors. 

Hi ha víctimes directes i indirectes

Són víctimes les persones que van patir danys físics, mentals, emocionals o pèrdues econòmiques des de la Guerra Civil fins a la democràcia. Tant dins com fora del territori català. I també ho són els seus cònjuges o les persones que hi han conviscut, així com familiars fins a quart grau o que han estat a càrrec de la víctima. "Són víctimes actives, són també herois i heroïnes de la democràcia, una democràcia que no ens va regalar ningú sinó que és resultat d'anys de lluita", diu la consellera. D'altra banda, a les víctimes ja reconegudes s'afegeixen els infants separats de les seves famílies, que també rebran l'assessorament i l'ajuda de la Generalitat per investigar el seu passat, així com els que van ser internats en psiquiàtrics per no complir amb les normes socials del moment o les víctimes de malalties per medicaments nocius i no retirats.

S'investigarà l'espoli

La victòria franquista va significar que moltíssimes famílies i una densa xarxa d'entitats i associacions ho perdessin tot: casa, patrimoni, estalvis... Durant la Transició van sortir dues lleis que permetien als sindicats i partits polítics legalitzats recuperar el patrimoni. La UGT i CCOO van recuperar una bona part dels seus locals i van ser indemnitzats. Molts altres sindicats, entitats, associacions i particulars van veure frustrades les seves demandes. La Generalitat promourà la investigació de les confiscacions de paper moneda, obres d'art, béns immobles i altres béns i drets produïts durant la Guerra Civil i la dictadura. "Facilitarem els documents que acreditin el menyscabament injust del seu patrimoni i facilitarem informació i ajuda perquè puguin sol·licitar un rescabalament", detalla Aragoneses.

Se celebrarà la Segona República

La nova llei obre les portes a divulgar els experiments i fenòmens democratitzadors anteriors i posteriors a la Guerra Civil i la dictadura. "La Segona República és el germen de la cultura democràtica. Promourem accions de reconeixement a la Segona República i a les lluites obreres i catalanistes, les experiències associatives també després dels anys 80 que radicalitzen la democràcia", diu Ubasart. Així doncs, al Dia de l'Exili i al dedicat a les víctimes de l'Holocaust s'hi afegeix el Dia de la Segona República, el 14 d'abril, i el Dia de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre. Cap serà festiu, però es faran homenatges.

La memòria democràtica en totes les etapes educatives

"És imprescindible introduir la memòria democràtica als currículums educatius i donar eines pedagògiques i formació als docents", diu Ubasart. És a dir, la memòria democràtica s'introduirà des de primària fins a la formació permanent, i també es formarà als funcionaris.