Meera M. Zaroor: “Nosaltres som víctimes de la guerra, no venim al país que ens ha acollit a crear problemes”

REW

<<

Meera M. Zaroor –òrfena de pare des de petita– recorda la seva infància a Síria com la d’una nena normal. “Tocava el piano, jugava a tenis, quedava amb els amics...” Quan tenia 11 anys, va esclatar la guerra. “Primer només eren manifestacions al carrer reclamant llibertat. Després les bombes ja volaven per damunt de casa. La meva mare –professora universitària– va decidir marxar quan van matar la seva família. Teníem molta por i vam demanar un visat de turistes a Espanya, on vivia un tiet”.

PLAY

>

Amb 15 anys, la Meera fugia d’un país desolat. El trajecte d’Homs a Beirut el van fer en cotxe. “Vam haver de pagar diners a tots els punts de control. Jo sempre mirava a terra. Era molt perillós per a una noia jove”. A Beirut van agafar l’avió cap a Barcelona. Ja fa tres anys que és aquí, ha après català i castellà, estudia primer de batxillerat científic i viu en un pis de lloguer amb la mare i les dues germanes. Les ferides, però, continuen obertes. “Segueixo les notícies de Síria i m’afecta molt, alguns amics encara viuen allà. Tinc malsons, per això vaig a teràpia”.

FF

>>

Demà participarà en el concert que Casa Nostra Casa Vostra organitza al Palau Sant Jordi en defensa dels refugiats. La Meera s'adreçarà al públic. “No parlaré de mi, sinó del que passa a Síria. Nosaltres som víctimes de la guerra. No venim al país que ens ha acollit a crear problemes. I em dol que hi hagi gent que això encara no ho entengui”. Dissabte que ve també anirà a la manifestació de #VolemAcollir. “Només em fa feliç pensar que tot això pot tenir un final”.