'Mediterráneo': el rodatge més èpic de l'any

BarcelonaAquest dimarts, l'equip de Mediterráneo ha rodat a la platja del Varador de Mataró la primera escena de la pel·lícula. Irònicament, també era l'última del rodatge, el tancament de mesos d'angoixa, il·lusió i esforços titànics per part d'un equip que segons el director Marcel Barrena arribava "emocionalment esgotat" després de dos mesos i mig "molt intensos" a Grècia. Hi van anar per explicar una història real, la de dos socorristes de Badalona que, després de veure als diaris la foto d'un nen mort a la platja (Alan Kurdi), van viatjar a Lesbos per ajudar els socorristes grecs. Però un cop allà van descobrir que no hi havia cap dispositiu de rescat: només ells i milers de persones jugant-se la vida per arribar a Europa. Un dels socorristes era, esclar, Oscar Camps, però Barrena subratlla que "Mediterráneo no és un publireportatge d'Open Arms", l'ONG fundada per Camps. "Nosaltres expliquem la història de dos amics que senten la necessitat d'ajudar la gent, que es troben en un conflicte superior a ells i que fan el que poden amb el que tenen –diu el director–. Arran d'això van decidir crear Open Arms, però la nostra pel·lícula acaba abans. I és una història que encara no havia explicat ningú".

Barrena també es va veure superat per forces superiors a ell durant el rodatge de Mediterráneo. "Em costa d'imaginar un projecte més complicat de rodar que aquest –diu–. A banda d'una pandèmia global, hem hagut de lidiar amb el càncer i la quimioteràpia d'un dels protagonistes, atacs d'ultres nazis als camps de refugiats que ens van impedir rodar a l'illa de Lesbos i l'huracà que va arribar a la costa d'Atenes fa un més". Tot plegat fa que sembli un miracle que la pel·lícula s'hagi arribat a enllestir, sobretot després del diagnòstic de càncer de Dani Rovira a mitjans de març. "La pel·lícula va néixer amb el Dani, ell va estar a la primera reunió que vaig fer amb Oscar Camps i jo tenia clar que la pel·lícula es feia amb ell o no es feia", diu el director.

Rovira, un actor en forma i content

Mediterráneo, a més, no era un rodatge qualsevol, sinó un de físicament molt exigent amb els actors. Rovira s'havia de passar el 70% del temps al mar, nedant, traient gent de l'aigua... Però l'actor es va prendre el repte com una motivació més per lluitar contra la malaltia. "Durant el tractament el meu objectiu principal era simplement sobreviure, no ens enganyem –explica l'actor–. Però el següent era arribar a temps a fer aquesta pel·lícula. I crec que fer esport m'ha ajudat molt". Rovira rebia quimioteràpia cada 15 dies i després passava quatre dies "arraulit al sofà", però quan s'anava trobant millor feia bicicleta estàtica i treballava al gimnàs de casa seva. "Volia arribar tan bé com fos possible. I al final vaig acabar sent la persona més en forma del rodatge [riu]". I també, pel que diu, la més feliç: "L'equip estava cansat o cabrejat, perquè ha sigut un rodatge molt complicat. El mar és la incertesa absoluta: un moment està pla i de cop arriba el vent i ho canvia tot. Era impossible mantenir la marca, passàvem fred, quèiem a l'aigua... Però jo semblava el burro de Shrek, sempre content de ser allà, de viure, de fer una pel·li. I a més, a Grècia no em coneixia ni déu".

L'altre gran repte de Mediterráneo va ser la pandèmia, que va obligar a endarrerir a l'agost una producció que inicialment havia de començar al maig. La ironia és que, gràcies al covid, Dani Rovira va tenir temps de recuperar-se del càncer i incorporar-se al rodatge. I també va jugar a favor de Mediterráneo que es rodés en un país com Grècia, que havia sabut mantenir a ratlla els contagis. "Quan vam arribar només hi havia entre 10 i 15 contagis al dia –explica Barrena–. Nosaltres vam aplicar els protocols i fèiem la PCR a tothom que s'incorporava al rodatge. Al final no hem tingut cap positiu, només dos sospitosos". El covid, tanmateix, no surt mai gratis: el sobrecost d'aplicar les mesures sanitàries va obligar a prescindir d'actors i localitzacions i a retallar escenes del guió. "Així i tot, hem tingut molta sort –apunta Rovira–. Si aquesta pel·lícula l'haguéssim rodat a Espanya estic convençut que l'hauríem hagut de parar".

Recrear la tragèdia amb les víctimes

El film té un repartiment de primer ordre: Eduard Fernández com a Oscar Camps (Rovira fa del seu soci i amic, Gerard Canals), Anna Castillo com la filla de Camps i Sergi López i Àlex Monner completant el càsting. Però del que Barrena està més orgullós és de tenir refugiats autèntics com a extres. "M'aterria que no aconseguíssim recrear la tragèdia dels refugiats, aquelles cares que tots havíem vist a les notícies –diu Barrena–. Així que vam anar a camps i els vam contractar uns dies". Els psiquiatres dels camps el van alertar que recrear naufragis podia remoure records traumàtics, però Barrena assegura que la reacció va ser molt positiva. "Aquesta gent sentia una gran necessitat d'explicar el que havien viscut. Sortir del camp i participar en la pel·lícula no va ser dolorós per a ells. I van acabar sent ells els que ens deien què podíem rodar: com sortien de la barca, com van perdre un amic, què van fer al tocar terra, etc."