President de L'opinió CatalanaDes de l'emoció i el sentiment de pèrdua d'un amic i mestre vull escriure aquestes ratlles en primer lloc com a persona i, en segon lloc, com a president de l'Opinió Catalana, entitat de la qual ell era president d'honor.
En Max Cahner i en Josep Benet han sigut per mi els meus màxims referents en la nostra dèria i il·lusió per la reconstrucció nacional de Catalunya, dels Països Catalans. Cahner, com ja explicaran de ben segur molts companys en els propers dies, tenia el país i l'Estat al cap, i per això ha sigut un dels homenots que van reconstruir les nostres estructures d'estat quant a llengua i cultura.
A mi, però, em toca una altra explicació, ara. Potser no tan coneguda ni explicada: la de Max Cahner com a forjador de patriotes. La seva insistència que havíem de respondre al nacionalisme espanyol amb un nacionalisme desacomplexat va fer sorgir una generació sencera d'intel·lectuals, universitaris i dirigents de la societat civil.
Aquesta generació, amb la seva participació primer en l'associació Club Ramon Muntaner al servei dels Països Catalans, després a les Jornades a la Fi del Segle XX i més tard a l'Opinió Catalana, va aconseguir que el pensament nacional amb voluntat d'estat i de construcció de Països Catalans s'imposés en un panorama intel·lectual i universitari que, des del principi de la Transició, havia tingut un marcat caràcter espanyolista i acomplexat amb l'Estat.
Faré una cosa injusta: donaré noms del seu llegat intel·lectual, del seu mestratge. I sé que em deixaré per esmentar desenes de persones en les quals Cahner va influir decisivament. Salvador Cardús, Joan B. Culla, Josep Gifreu, Isidor Marí, Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, i els més joves Carles Campuzano, Carles Flamerich, Pere Martí, Josep Rull, Antoni Vives, Eduard Voltas i un llarg etcètera. I també tots aquells que continuaren la seva estela, com Muriel Casals, Fèlix Martí, Jordi Porta i els amics Miquel Esquirol i Jaume Rafart.
Avui en Max Cahner ens deixa, però allò que ell va llaurar sorgeix ara amb força, com cap de nosaltres hauria mai imaginat. Les arrels profundes que ell va plantar estan donant un gran fruit. La idea d'estructures d'estat i que la nació catalana és alguna cosa més que el Principat de Catalunya eren al seu pensament i a la seva lluita. Cahner també deixa arrels fortes que donaran els seus fruits al País Valencià -que ell tant estimava- i a les Illes Balears.
Max: la teva força, la teva tossuderia i la teva fermesa ens portaran al somni d'Ítaca, però també a la realitat d'un estat català en el marc d'Europa. Aquell dia, molts et tindrem en el record perquè tu ens vas ensenyar el camí.