El record a Maurice Béjart inaugura el Festival de Peralada

PeraladaEl Festival Castell de Peralada va inaugurar aquest dijous la 31a edició amb una de les companyies de dansa més aplaudides del món i fidel al certamen, el Béjart Ballet Lausanne. Una cinquantena de ballarins en escena van retre homenatge al gran mestre i coreògraf desaparegut ara fa deu anys. Gil Roman, exprimer ballarí en temps de Béjart i actual director de la companyia, va signar la primera part amb 't'M et variations...', una coreografia jove i vital que no deixa de ser una declaració d'amor en la qual estableix un diàleg epistolar imaginari amb Béjart. Ritmes electrònics i percussions interpretades en directe salpebrats de Nick Cave, Warren Ellis i alguns compassos de música clàssica entrellacen un seguit de peces curtes de llenguatge contemporani en què els ballarins fan gala d'una tècnica d'altíssima qualitat, amb una força i energia que deixen clar que el món és d'ell.

Poc narratiu però entenedor, va destacar, per original, la reflexió que Roman li fa a Béjart sobre l'ús de les sabatilles de punta, primer en una coreografia coral i després en un solo interpretat per la catalana Elisabeth Ros, primera ballarina absoluta per tècnica, caràcter i personalitat.

La segona part del programa va ser un homenatge dels ballarins al mestre. Un record a un dels fets més insòlits del món de la dansa: quan Béjart va marxar de Brussel·les i es va instal·lar a Suïssa, els ballarins van dimitir en bloc del famós Ballet du XXème Siècle i el van seguir per fundar el Béjart Ballet Lausanne. Això va passar fa trenta anys, i aquesta fidelitat al geni creador segueix ben viva. Lluny de caure en les mítiques coreografies com el 'Bolero' o 'La consagració de la primavera', Gil Roman ens acosta a peces curtes de la dècada dels 80 en un viatge geogràfic i espiritual bejartià, que comença amb el primer Beethoven, ens porta a la tribal 'Héliogabale', a la decadència de l'imperi austrohongarès amb 'Im chambre séparée', a les danses tradicionals d'Israel amb la tendra 'Dibouk' i a la genial aproximació a la mitologia hindú a 'Bhakti III', amb una impressionant Kateryna Shalkina de cames infinites, per retornar a l'últim Beethoven, ja nus de tot vestuari i impostura.

Més enllà del fet coreogràfic, 'Béjart Fête Maurice' enllaça amb el pensament filosòfic de Béjart i ens recorda que la multiculturalitat ens permet passar del classicisme a la modernitat.