“La maternitat ja no és perfecta des que la narrem les dones”

BarcelonaLa Reina Gené rep la trucada que qualsevol mare voldria no respondre mai. El seu fill de 17 anys s’ha intentat suïcidar mentre ella està de viatge de feina a Bucarest, on s’ha emportat l’amant. A sobre, queda aïllada a l’aeroport per culpa d’una tempesta de neu i es veurà obligada a entendre i gestionar la desgràcia a distància, des de la sala VIP, on pot tenir el mòbil endollat. “Tot el bé i tot el mal és la novel·la sobre adolescents que no puc publicar per a joves”, diu l’escriptora Care Santos, autora habitual de novel·la juvenil, “predicadora” d’aquest gènere per instituts i mare de tres adolescents als quals no deixarà llegir el llibre. Perquè aquest és el seu homenatge a la maternitat, però a través d’una mare “que ho ha fet el millor que ha sabut però no n’ha sabut gaire”.

Reina Gené és una experta en llenguatge no verbal que es dedica als recursos humans, una dona amb una carrera professional d’èxit i una vida personal tan plena -marit ideal, fill responsable i agambat- que busca nous al·licients per no avorrir-se i “fa coses estranyes com endur-se l’amant a Romania o apuntar-se al gimnàs”, diu Santos. A l’angoixa d’intentar resoldre la seva vida per telèfon s’hi suma un element de suspens: un dels candidats que ha refusat en un procés de selecció de personal irromp en l’acció.

Tot el bé i tot el mal condensa l’amor a “l’únic ésser viu a qui mai seria infidel, a qui mai fallaria, de qui mai voldria allunyar-se”, escriu. Però aquest sentiment no converteix la mare en perfecta: “Des que les dones vam començar a narrar-la, la maternitat ha deixat de ser idíl·lica i perfecta, perquè nosaltres sabem que no ho és”, afirma l’autora. En aquest cas és “imperfecta i desesperada” perquè la bomba del fill fa que “es qüestioni tota la seva vida, i el problema és que n’ha fet de molt grosses i té motius per sentir-se culpable”. Quan se li trenquen els esquemes, la dona alliberada i pragmàtica s’adona de la seva vulnerabilitat i veu que no coneix el noi com es pensava. “Un adolescent és una bestiola en procés de transformació al món adult, que és un món de secrets, de mentides i mitges veritats”. L’autora va pensar que un aeroport era l’espai perfecte per encabir aquest còctel d’emocions: “És un no-lloc que ens fa sentir poca cosa perquè et tracten malament, no t’informen i ningú t’explica res”.

Care Santos segueix amb la seva producció imparable de llibres per any: té 11 novel·les per a adults (l’última, Mitja vida, va guanyar el premi Nadal el 2017), 6 llibres de relats, 27 llibres juvenils i una vintena més d’infantils. De fet, Tot el bé i tot el mal (que apareix en l’original català a Columna i la traducció de la mateixa Santos a Destino) ja té en marxa la segona part. Seguiré les teves passes serà el negatiu d’aquesta, una novel·la històrica sobre l’impacte que va tenir la Guerra Civil en l’avi i la seva família de Conques.

Santos sap que la temàtica de Tot el bé i tot el mal “tocarà la fibra de les lectores”, però també sap que allunyarà els lectors masculins. “Molts homes tenen prejudicis i continuen pensant que una autora no els interpel·la, tot i que seria interessant que llegissin el que pensem, sentim, diem i fem la meitat del món, perquè les dones portem segles llegint-los a ells sense problema”, afirma.