La Maternitat d'Elna reobre les portes
El castell de Bardou, que del 1939 al 1944 va acollir dones embarassades i nadons que fugien de l'Espanya franquista, és ara un espai de memòria
BarcelonaEl castell de Bardou, a la localitat rossellonesa d’Elna, que del 1939 al 1944 va acollir la Maternitat d’Elna, reobre avui les seves portes. Convertit en un espai de memòria, acull des d'avui l’exposició de la Creu Roja Suïssa 'Dones oblidades, la història del Socors Suís als Infants, 1917-1948'.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va acollir entre les parets del castell de Bardou les dones embarassades i els seus nadons que havien fugit de l'Espanya feixista i malvivien als camps de refugiats francesos.
Eidenbenz va buscar i recollir les dones embarassades dels camps francesos d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes. Fins al 1944, la Maternitat va portar al món al voltant de 600 nadons. La primavera de 1944, durant l’ocupació francesa, l’exèrcit alemany va clausurar el centre i les dones i els nens que hi residien van ser-ne expulsats.
La seva història va caure en l'oblit fins que Assumpta Montellà la va rescatar amb el llibre La Maternitat d'Elna. Publicat per primera vegada el 2005, es va convertir en un dels llibres més venuts de la història de Catalunya. La Maternitat d'Elna s'ha adaptat al teatre, al cinema, i s'ha traduït al castellà, al francès i al xinès."He estat molt a prop d'aquell patiment, dones que intuïen la mort dels seus fills desnodrits, i quan arribaven a la casa d'Elna es refeien. La mirada de gratitud d'aquelles dones no s'esborra mai de la memòria. ¿Hi ha alguna cosa millor que recuperar vides, com les de la Maternitat d'Elna? Crec que vam guanyar la nostra lluita particular contra les guerres en un món d'entreguerres", relata la Schindler catalana a Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la paternitat d'Elna. En aquest llibre, el segon que publicava, la historiadora Assumpta Montellà volia saber qui era Elisabeth Eidenbenz, qui era la dona que no es va rendir i que no va defallir malgrat veure que moltes criatures, quan ja s'havien guarit, pujaven a un tren que les portaria, probablement, a les cambres de gas.