Una escena maternal d'aus i homes: troballa excepcional en un jaciment del Montsant

BarcelonaUna grua de coll sinuós, cap petit i potes llargues, amb plomes, que sembla protegir la seva cria, i dos homes perfilats que imiten el seu moviment o es disposen a caçar-les. Entre els homes i les dues aus, una cinquena figura que podria ser una eina, una arma o simplement el símbol d’una paraula. L’escena es va gravar amb un burí de sílex fa 14.000 anys (és una aproximació, tenint en compte que les anàlisis de carboni 14 donen 12.500 anys) en una pedra calcària d’uns trenta centímetres, al jaciment de l’Hort de la Boquera, a prop de Margalef de Montsant. Va ser descoberta el 2011 per un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona, però fins ara no s’havia acabat la recerca, neteja i restauració, ni havia estat possible fer-la pública a la revista 'L’Anthropologie'. "És una obra mestra –explica la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo–. És un moment important de la prehistòria perquè es fa servir per narrar, s'hi representa una escena". Fins en aquell moment es dibuixaven grups d'homes i animals, però no hi havia cap acció. L'art de narrar a través de la pintura rupestre explosionaria anys més tard amb les pintures llevantines.

Una creació simbòlica

Tampoc són gens habituals les escenes maternals ni l’altra singularitat de la troballa: aus en lloc de mamífers com cabres, cérvols o cavalls en companyia d’homes. De fet, segons els investigadors de la UB, tan sols hi ha tres escenes comparables a aquesta en tot l’art paleolític europeu: als jaciments de Lascaux i de Teyjat (França), i de Gönnesdorf (Alemanya). És impossible interpel·lar els artistes de la prehistòria, i òbviament tampoc existeixen fonts escrites. No podem saber què volien narrar, però segurament és una creació simbòlica: "El que ens diu la peça és que les aus no només van ser valorades com a preses de caça, sinó que també van tenir un valor simbòlic per a les societats paleolítiques europees" diu Domingo.

El gran realisme de l’escena i el detall amb què l’artista va dibuixar l’au ha permès identificar-la com una grua. "La majoria d’aus que s’han trobat no estan acabades o estan perfilades, però aquesta és molt realista –detalla l’investigador i codirector de l'excavació, Jordi Nadal–. Actualment les grues passen els estius al nord d’Europa i els hiverns a la Península Ibèrica o el nord d’Àfrica, però fa 14.000 anys, que era el final de l’època glacial, devien passar els estius aquí. Per tant, representa un animal d’estiu relacionat amb els canvis estacionals, podria simbolitzar una regeneració de la vida".

Els homes no estan dibuixats amb tan detall: "En aquell moment els homes acostumen a ser figures esquemàtiques, a mig camí entre l’humà i l’animal perquè la relació amb la natura era molt diferent a l’actual" explica Domingo. Se sap que són homes perquè són bípedes, tenen cap i braços i el detall dels glutis. L'època magdaleniana és una de les últimes cultures del Paleolític Superior a l'Europa occidental i va ser força prolífica. Entre moltes altres coses, es van inventar les agulles de cosí o els arpons.

Una residència d'estiu

L'artista que va dibuixar l'escena devia pertànyer a un grup de recol·lectors i caçadors que passava els mesos de primavera i estiu a l'Hort de la Boquera. "Per les restes dentàries que hem trobat de les cabres salvatges –aprofitaven que al maig és la seva època de reproducció per caçar-les–, podem saber que hi passaven dos o tres mesos" diu Nadal. També aprofitaven el temps de bonança per recollir el sílex que baixava pel riu Montsant i que utilitzaven per construir eines. Nadal no descarta que aquest grup de recol·lectors arribés fins a la costa. Es calcula que el jaciment va tenir aquests residents ocasionals al llarg d'un miler d'anys.

La vall del Montsant és molt fèrtil en jaciments i s'investiga des del 1979. El jaciment de l'Hort de la Boquera es va començar a excavar el 1998. "Hi hem trobat llars de foc, les zones on es tallaven les peces i on s'escorxaven animals...", explica Pilar García Argüelles, directora de l'excavació. En total, en aquest jaciment, d'uns 20 metres quadrats, s'hi han trobat 34.298 restes arqueològiques. S'han excavat entre 50 i 60 centímetres (cada campanya se n'excaven uns 5) i en queden uns 30-40 més per excavar.