“Matar un futbolista del Barça en un llibre seria la bomba”

BarcelonaSovint els titulars ajuden a resumir -de manera atractiva- la notícia que serà detallada en un text d’unes dimensions variables. En altres ocasions, l’encapçalament de la notícia deriva cap a l’espectacularitat i fins i tot la deformació. En el cas que ens ocupa, la presentació en societat de la segona novel·la del detectiu barceloní Albert Martínez, escrita a quatre mans entre Jordi Basté i Marc Artigau, el titular escollit respon a un desig que no es farà realitat. “Matar un futbolista del Barça en un llibre seria la bomba -diu Basté, que ja fa setmanes que pensa en el desllorigador de la pròxima novel·la-. Un home cau [2017] estava ambientada al port. Els coloms de la Boqueria, al mercat barceloní per excel·lència. El pròxim cas del detectiu podria passar al Camp Nou!”.

Artigau es mira el seu amic i company de programa -Basté dirigeix El món a RAC1 des de fa una dècada- i diu: “Ara mateix discutim el lloc on passarà i encara no ho tenim clar”. Basté deixa caure una altra idea: “Un assassinat en un AVE entre Barcelona i Girona també estaria bé”. Artigau fa cara de circumstàncies i beu una mica d’aigua. El tàndem seu al centre d’una taula a L’Altar, associació gastronòmica situada en un pis de la Rambla que prepara dinars i sopars amb productes acabats de portar de la Boqueria. Arriba el primer plat, un tàrtar de tonyina al damunt d’un llit de guacamole i coronat per algues wakame. “La nostra ciutat és un plató permanent -assegura Basté-. Si ens l’estiméssim una mica més veuríem que té una infinitat de possibilitats per treure’n novel·les”.

Han estat molts els autors que han situat les seves ficcions negrocriminals a Barcelona. “Les novel·les de Vázquez Montalbán de l’inspector Carvalho van ser una influència -admet-. Més recentment m’ha agradat molt Yo fui Johnny Thunders, de Carlos Zanón, i l’última de Toni Hill”. Per a Artigau -de qui al novembre es representarà Alba al TNC- les novel·les del detectiu anònim d’Eduardo Mendoza han estat decisives: “M’agrada sobretot la mirada humorística que trobem a El misterio de la cripta embrujada i El laberinto de las aceitunas ”.

Una mirada irònica al teatre, i una carta de Pedro Sánchez

Els coloms de la Boqueria, que Penguin Random House posa en circulació en català i castellà simultàniament, combina dues trames. La primera és la d’una dona assassinada a la Boqueria, “penjada pel coll igual que penjaven els pollastres i els ànecs” quan Basté era petit -segons recordava ahir-. L’altra trama té a veure amb una jove que s’intenta obrir camí en el món teatral de la ciutat fa uns anys. En paral·lel a la investigació del detectiu Martínez, “fins i tot més esquerp que al primer llibre”, el lector s’endinsa en la història de la Mònica. “Escriure els capítols teatrals m’ha permès parlar del món que estimo -assegura Artigau-. Ho faig amb ironia i fins i tot un punt de cinisme, com ara en la descripció d’una festa a l’Institut del Teatre”. Allà, la Mònica pren MDMA, fet que la capacita per trobar “l’amor de la seva vida en cada individu que li dedica més de quatre paraules”. Per saber si la festa acaba eufòricament o com una pel·lícula de zombis cal llegir la novel·la.

“Un dels temes més importants del llibre és l’amistat i els seus límits -promet Basté-. La traïció d’un amic et pot fer més mal que la d’una parella”. Al final del dinar, quan la majoria de periodistes ja han tornat a les redaccions, els dos escriptors obren un sobre luxós que els acaba d’arribar de la Moncloa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, els felicita per haver publicat la novel·la i els desitja èxit. Els dos autors llegeixen el breu missatge amb sorpresa i estupefacció: sembla que acaben de guanyar un amic, o com a mínim un aliat.