"Massot i Pelayo", un homenot amb tanta memòria com erudició
HISTORIADOR I MONJO DE MONTSERRATQuan el jove Josep Massot i Muntaner feia filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, els seus companys l'anomenaven Massot i Pelayo, per la seva gran erudició. Amb els anys s'ha anat fent cada vegada més erudit, però ara li diuen pare Massot, perquè des del 1962 és monjo de Montserrat, i des del 1971 és director de les Publicacions de l'Abadia, que a les seves mans han esdevingut la primera editorial en català per a la història, la llengua i la literatura catalanes. És també director de les revistes Serra d'Or , Randa i Llengua i Literatura , i durant molt de temps ho va ser també de Studia Monastica . Nascut a Ciutat de Mallorca el 1941, manté molts vincles amb les Illes i hi ha d'anar sovint, sol·licitat per a conferències i presentacions de llibres.
A més d'editor, és autor. No puc donar la llista dels seus llibres (ni pensar-hi dels articles!), perquè resultaria massa extensa. Diré només que al principi s'ocupava del folklore o cultura popular, i darrerament hi ha tornat amb l'edició de l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya (obra monumental i benemèrita de la nostra cultura). Però sobretot s'ha dedicat a la història: la de l'Església catalana, la de Montserrat en particular, i la de la Guerra Civil, especialment a Mallorca, tema en el qual ha esdevingut el màxim especialista. Si hagués de triar un exemple d'obres de cada un d'aquests tres camps, escolliria del primer Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973, una obra primerenca però que ja acreditava una maduresa de mestre); del segon, Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979, una síntesi de molts treballs seus monogràfics); i del tercer, Georges Bernanos i la Guerra Civil (1989, un estudi que certifica la veracitat de les denúncies dels crims dels feixistes).
Com a historiador i alhora editor, és un gran editor de llibres d'història, especialment a la Biblioteca Abat Oliba (prop de tres-cents volums, entre els quals uns quants de meus) i a la Biblioteca Serra d'Or (que va pels cinc-cents). Són llibres que ell ha revisat personalment i dels quals reté el contingut, perquè la seva memòria no és pas menys proverbial que la seva erudició. Recorda el que m'ha publicat millor que jo mateix, i per això de vegades, aprofitant que la meva cel·la és a pocs metres del seu despatx, hi vaig i li pregunto on he parlat jo de tal personatge o de tal qüestió. És com disposar de la seva memòria online .
