És masclista el món del còmic?

BarcelonaSaló del Còmic, divendres a la nit. Al Palau 2 s’estan lliurant els premis d’aquesta edició i Javi Rey puja a recollir el d’autor revelació per Intemperie (Planeta Cómic), la seva adaptació de la novel·la homònima de Jesús Carrasco. Després dels agraïments, Rey trenca el protocol i convida a l’escenari una de les seves rivals, Conxita Herrero, que també estava nominada per Gran bola de helado (Apa Apa). Davant dels somriures de circumstàncies d’autoritats com el tinent d’alcalde Jaume Collboni o el director del Saló, Carles Santamaria, Herrero llegeix el seu particular J’acuse: un relat en primera persona escrit des de la indignació de veure com només tres dels trenta nominats del Saló del Còmic eren dones. Herrero critica la poca repercussió que ha tingut entre els mitjans i l’organització del Saló l’escassa presència d’autores en els premis i ho compara amb la polèmica que va esclatar l’any passat quan el Festival d’Angulema no va nominar cap dona al Grand Prix. La conclusió és contundent. “Hola, Ficomic [associació que organitza el Saló del Còmic]. Estic estupefacta: sou masclistes i gaudiu dels vostres privilegis. Hola, Ficomic: estic sorpresa i no heu fet bé la vostra feina”.

Herrero ja havia assajat la seva intervenció unes hores abans al Saló, en la taula rodona dels nominats a autor revelació. Va llegir la seva carta oberta i va proposar a la resta de nominats que, si hi estaven d’acord, i amb independència del guanyador, també la llegís en el lliurament dels premis. La generositat de Javi Rey i l’activisme de Conxita Herrero van sacsejar la cerimònia i la van convertir en un acte de denúncia, aplaudit per una part del públic i viscut amb desconcert per l’altra. El #ConxitaGate va ser un dels temes més comentats al Saló. Amb el seu atreviment, Herrero havia posat sobre la taula la falta de visibilitat de la dona en el món del còmic.

Però què responen els al·ludits? Carles Santamaria, que dimecres va rebre el Premi Nacional de Cultura, afirma rotund que “Ficomic no és masclista” i que els premis del Saló “reflecteixen exclusivament el que voten els professionals”. Cal aturar-se en aquest punt: a diferència d’Angulema, on el festival proposa una llista de nominats als diferents premis, al Saló del Còmic els nominats i els premis els voten professionals del sector a través de la pàgina web de Ficomic en dues rondes de votacions. “Tenim autors, editors, llibreters, distribuïdors, docents, bibliotecaris... -diu Santamaria-. I si vota algú que no és a la base de dades, es comprova que realment tingui relació amb el còmic”.

Un sector masculinitzat

La pregunta potser s’hauria de reformular. ¿És masclista el món del còmic? ¿Les votacions estan condicionades pels prejudicis d’un sector profundament masculinitzat? Santamaria no ho creu. “Si voten unes obres i no les altres serà per la seva qualitat”, diu. Per a ell, els premis reflecteixen “absolutament” la realitat dels còmics que es publiquen a Espanya. “Només cal veure la varietat d’estils, temàtiques i generacions dels autors nominats”, diu, sense esmentar la varietat de gèneres. “Aquest és un tema que no m’interessa. Què hem de fer, posar quotes?”, s’indigna. “Les dones potser haurien de tenir més nominacions, però això ja no és un problema de Ficomic. La nostra feina és promocionar el còmic, independentment del gènere dels autors”, diu.

I quin és el gènere dels autors? A França només un 12,4% dels professionals del còmic són dones. A Espanya no hi ha xifres oficials, però el portal Tebeosfera aquests dies ha fet públic un informe que apunta que el nombre de còmics amb autors espanyols publicats a l’Estat el 2016 és de 682, dels quals només 86 (un 12,6%) tenen autoria femenina, la xifra més baixa dels últims cinc anys. “No és que la indústria sigui masclista, és que la nostra societat està organitzada d’aquesta manera -afirma Elisa McCausland, periodista especialitzada en còmic i feminisme-. El món del còmic no és més masclista que altres àmbits professionalitzats. Ens hem de preguntar pel planter, per les dones que es queden pel camí i les raons, pels oblits i els seus perquès. Ens hem de parar a pensar en les estructures que ens travessen i ens col·loquen en certs espais simbòlics”.

“És un peix que es mossega la cua -opina Borja Crespo, que coordina esdeveniments com el Saló del Còmic de Getxo i el GRAF-. Abans el còmic tenia unes històries que no interessaven al públic femení. Quan això va canviar, va aparèixer el públic femení i després les autores. En el manga, per exemple, hi ha moltes autores però no se’n parla. Jo he fet xerrades amb autores que són menyspreades en els cercles del còmic i que han omplert més que cap dels autors de sempre, perquè atreuen un públic molt variat que transcendeix el del còmic”.

Un discurs que remou

Els ecos de l’acte d’Herrero s’han deixat sentir aquests dies per tot el sector del còmic. Ana Miralles, Gran Premi del Saló del 2009, escrivia al seu Facebook: “És contraproduent exigir sense aportar res. Si realment Conxita Herrero vol canviar alguna cosa, cal fer-ho participant des de dins, amb un discurs ben informat i que ens convidi a tots a treballar units”.

Crespo, en canvi, es posiciona clarament a favor d’Herrero: “M’agrada que la gent protesti quan veu una cosa que s’ha de canviar, sobretot en un tema tan important -diu-. Potser al seu discurs hi faltava alguna dada, però el valoro com una performance, una crida, un «Som aquí»”. Natacha Bustos, dibuixant que treballa per a Marvel, creu que la intervenció d’Herrero va ser un “cop de puny a la taula” per assenyalar un problema important. “El més interessant és que sembla que ha funcionat i està generant debat -diu Bustos-. Toca que professionals, associacions i institucions treballem per fer més visibles les obres creades per dones. Que les noves generacions d’autores tinguin les mateixes oportunitats que els autors, ja que la desigualtat és estructural i afecta tots els àmbits”.

Des de l’Argentina, Sole Otero, l’autora del recent Poncho fue, creu que l’acció d’Herrero “va ser valenta i necessària”, però objecta que la reclamació potser s’hauria d’haver fet als votants, no a Ficomic. “Hi ha una tendència a oblidar les dones en certs àmbits, llistes i premis -diu Otero-. Cada vegada som més autores, però l’univers del còmic té tanta història masculina que és difícil canviar alguns costums”.

El Col·lectiu d’Autores de Còmic, l’única associació femenina del sector, no s’ha volgut pronunciar sobre el discurs d’Herrero. Assenyalen que “és important obrir diàleg amb totes les parts implicades en la indústria i pensar entre tots processos de qüestionament dels mecanismes del còmic”. El problema, afegeixen, “no es pot resoldre de qualsevol manera amb quatre mesures i no es tracta, ni de bon tros, d’un tema lligat a uns premis”. En una línia diferent, la dibuixant Mamen Moreu diu que el primer que va pensar en sentir el discurs va ser: “Per què no hem fet això abans?” “El que realment m’ha sorprès -afegeix-és la quantitat de companys i companyes que s’hi han manifestat en contra. És cert que Ficomic no és qui selecciona, que són els professionals. I aquest és el problema. Que hi ha molta gent que encara diu «No hi ha nominades perquè les seves obres no estan a l’altura de les dels seus companys», sense investigar més”.

Ficomic ha declinat valorar la intervenció d’Herrero. “Ella va expressar el que pensava i nosaltres l’hem respectat -diu Santamaria-. No hem contestat ni en xarxes ni als mitjans, perquè respectem l’opinió de tothom. Però el que ens agradaria és rebre idees concretes”. Santamaria recorda que cedeixen gratuïtament un estand del Saló al Col·lectiu d’Autores de Còmic i que l’any passat van produir dues exposicions “amb molt protagonisme femení”: Ilustr@s i Elles tenen superpoders. “Estaria bé que, a banda de queixar-se, la gent fes propostes”, diu. La pilota és ara a la teulada del sector. ¿Algú farà propostes concretes per visibilitzar les autores? ¿Les posarà en pràctica Ficomic? La resposta, d’aquí un any.

29 edicions del premi a millor obra espanyola i cap autora guanyadora

En les 29 edicions dels premis del Saló del Còmic, el Gran Premi només l’han guanyat dues dones, Ana Miralles (2009) i Purita Campos (2013). El premi a la millor obra estrangera només té presència femenina el 2015, l’any de Saga, dibuixat per Fiona Staples. I el premi a millor obra espanyola no l’ha guanyat mai cap autora. De fet, en les tres últimes edicions d’aquesta categoria només hi ha una nominada, Núria Tamarit. El premi a l’autor revelació és el més femení : 4 dels 29 guanyadors són dones. “Les nominacions no fan una bona panoràmica del que està passant al món del còmic -apunta Borja Crespo-. El problema és que molta gent que ens dediquem a aquest mitjà no estem al dia del que està succeint”.

Segons Ficomic, el cens que pot votar als premis és de 2.383 professionals, dels quals aquest any hi han participat 577, un 24,21%. Per a Elisa McCausland, els premis poden servir per “identificar símptomes” d’un sector. “Seria interessant que tota la indústria participés en uns premis que conviden tota la indústria a participar -diu-. Si això no passa, cal descobrir per què”.

Vuit novetats del 2017 amb firma femenina

'Lola Vendetta'

Raquel Riba Rossy

Más vale Lola que mal acompanyada, el subtítol de l’obra, deixa clares les intencions: plantar cara al masclisme amb irreverència, humor i una catana japonesa.

'Refugiada'

Tessa J. Dinarès i Anna Gordillo

Els tons blaus i tristos d’Anna Gordillo il·lustren la història en primera persona d’una nena forçada a exiliar-se i abandonar casa seva. Publicat (en català i castellà) per La Galera.

'Poncho fue'

Sole Otero

La idíl·lica relació de la Lu i el Santi es deteriora fins a tornar-se destructiva. L’argentina realitza un minuciós descens als inferns psicològic de les relacions tòxiques.

'Millenium saga'

Sylvain Runberg i Belén Ortega

El guionista francès continua les històries dels personatges creats per Stieg Larsson juntament amb Belén Ortega, una de les dibuixants més cotitzades de la indústria.

'Que alguien se acueste conmigo, por favor'

Gina Wynbrandt

Entre el fanzín punk i la fantasia adolescent, Wynbrandt exposa sense pudor les seves obsessions en aquest tractat irònic sobre cultura pop.

'Nuevas estructuras'

Begoña García-Alén

Gran promesa de la nova avantguarda gràfica, García-Alén crea aquí un viatge misteriós als secrets d’una casa, un joc estètic que va més enllà de la trama, pura evocació.

'Yo, gorda'

Meritxell Bosch

Basat en fets reals, l’autora relata l’infern dels trastorns alimentaris i el maltractament psicològic del seu entorn familiar i escolar. Un testimoni valent i necessari.

'Ya será'

Klari Moreno

Recull d’historietes de l’autora revelació d’Expocómic 2016, un còctel de sensacions i experiments gràfics que inclou un relat amb El Torres.