Els galls cantaran al Mas Miró

Barcelona“Fou el resum de tota la meva vida al camp. Des d’un gran arbre fins a un petit cargolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp”, va dir Joan Miró de La masia, un retrat del mas familiar a Mont-roig del Camp i una de les obres cabdals de la seva trajectòria. Els conreus i el brogit de l’aviram al galliner tornaran la vida al Mas Miró: els hereus de l’artista el conserven curosament, i el projecte de museïtzació, fet públic ahir, retornarà a aquest indret l’essència de quan Miró hi anava a pintar. “Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig”, va deixar escrit l’artista.

El museu del Mas Miró “no serà un espai reverencial ni un mausoleu. Serà com un fotograma de la vida rural”, va dir l’arquitecte Dani Freixes. “El projecte també té en compte dimensions que van més enllà del que és tangible, la part més espiritual”, va assegurar el també arquitecte Ramon Vilalta. El complex serà rehabilitat pels despatxos RCR, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, i Vari Arquitectes, encapçalat per Dani Freixes. Aquests equips van ser els guanyadors ex aequo del concurs restringit convocat per la Fundació Mas Miró, creada el març del 2013 i integrada per la Fundació Joan Miró, la Successió Miró i l’Ajuntament de Mont-roig. El gruix de la intervenció se centrarà a recuperar la relació entre l’edifici i el territori. Això implicarà que les terres es conreïn i que hi hagi animals als corrals.

Experiències per a tots els públics

A La masia, Miró va convertir en un ritual les tasques quotidianes del camp, però les administracions públiques no van tenir la seva mateixa sensibilitat. El Mas Miró va perillar per la construcció d’una autopista. El recorregut es va desviar, però l’edifici està aïllat del trànsit amb una tanca de plafons de formigó que els arquitectes recobriran de vegetació per dissimular-los. El pressupost total de les obres és de sis milions d’euros i estaran dividides en diferents fases.

Les tasques de la primera, valorades en 2,5 milions, ja han començat. S’ha netejat la zona i es construirà un pavelló d’accés, es museïtzarà el mas i s’adequarà la casa dels masovers com a sala polivalent. Totes aquestes actuacions permetran que el centre comenci a rebre visitants el 2016. Quedarà pendent la construcció d’un restaurant, un nou aparcament, un espai per a tallers i un espai d’evocació. L’objectiu de Joan Punyet Miró, nét de l’artista, és que sigui un espai que procuri experiències “per a tota la família”.

Es tanca el triangle mironià

“Només que Miró hagués viscut en aquest mas és com si ens hagués tocat la grossa i no haguéssim anat a recollir el premi”, va dir Punyet Miró sobre el futur museu, cridat completar el triangle mironià amb la Fundació Joan Miró de Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Així mateix, aquest nou centre serà un nou actiu cultural i turístic al Baix Camp, en paral·lel a altres equipaments de les comarques tarragonines com el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan, el Gaudí Centre de Reus i el Museu Pau Casals al Vendrell. “La Fundació Pilar i Joan Miró té el taller de Son Boter i la Fundació Joan Miró de Barcelona tindrà el Mas Miró”, va afirmar Jaume Freixa, el president de la fundació barcelonina.

El Mas Miró va viure “un flux d’artistes de primer nivell”, va recordar Punyet, com Ernest Hemingway, Vassili Kandinski, Alexander Calder i Josep Lluís Sert.

Dos dipòsits mironians sucosos

La família Miró farà dos dipòsits permanents a les dues fundacions mironianes. La de Barcelona rebrà entre deu i dotze obres, encara no seleccionades, que seran el punt de partida de la renovació del museu. Joan Punyet Miró va explicar que les obres actualment estan de gira a Alemanya i França i que cada museu podrà triar les peces que més s’escaiguin “per completar les llacunes” dels seus fons.