BarcelonaEl 2009, quan Disney va comprar Marvel per 3.550 milions d'euros, era una editorial de còmics amb 70 anys d'història, un deute important i una divisió cinematogràfica que tot just havia produït dos títols: la celebrada Iron Man i la menys aplaudida Hulk. Fa uns mesos, Forbes va calcular el valor actual de Marvel en 47.000 milions d'euros, un 16% del valor de mercat de Disney. La productora s'ha convertit en l'estudi més important del món i el 2019 va trencar tots els rècords de taquilla amb Avengers: Endgame. El seu èxit ha canviat la indústria de Hollywood i ha creat un nou paradigma que la resta d'estudis s'esforcen a imitar.
Per descomptat, res d'això hauria estat possible si fa sis dècades un petit grup d'autors de Nova York no haguessin creat un grapat de personatges i d'històries que van capturar la imaginació dels lectors i que, durant les dècades següents, altres guionistes i dibuixants han seguit explorant i redefinint en noves historietes. ¿Però quina part del benefici de les pel·lícules de Marvel (més de 20.000 milions d'euros només a la taquilla) reverteix en els creadors que són autors dels còmics en què es basen? Segons va explicar fa uns mesos el guionista Ed Brubaker, ben poc.
El 2005, Brubaker va rescatar un personatge secundari de la sèrie del Capità Amèrica dels anys 40 i el va redefinir completament convertint-lo en el Soldat d'Hivern. Anys després, Marvel el va introduir en el seu univers cinematogràfic a Capità Amèrica: el Soldat d'Hivern, basada directament en històries de Brubaker, i ha acabat protagonitzant una de les sèries de Disney+, Falcon y el Soldado de Invierno. El reconeixement que Marvel va considerar just per a Brubaker va ser un xec de 5.000 dòlars (4.335 euros), una menció d'agraïment al final dels crèdits i una invitació a la première de la pel·lícula. I ni tan sols això, perquè a l'hora de la veritat el seu nom no apareixia a la llista i el guionista va haver de trucar a l'actor que interpreta el Soldat d'Hivern (Sebastian Stan) perquè el deixessin passar.
Un cameo profitós
La frustració de Brubaker s'entén perfectament en una anècdota que va explicar al podcast de Kevin Smith: en tots aquests anys ha guanyat més diners per un cameode dos segons que va fer a Capità Amèrica: el Soldat d'Hivern que per crear el personatge juntament amb el dibuixant Steve Epting. El guionista assumeix que, legalment, Marvel no està obligada a pagar-li res per les adaptacions. Escriure un còmic de Marvel és una “feina d'encàrrec” que no genera royalties als autors i molts accepten les condicions per poder treballar en l'editorial de referència del sector. Però veure com el personatge genera milions per a Marvel i l'autor només en veu les escorrialles és difícil de justificar moralment, sobretot en un sector tan desprotegit laboralment com el del còmic, en què molts autors, fins i tot importants, es jubilen en situacions de gran vulnerabilitat econòmica.
El cas de Brubaker no és especial. Un reportatge de The Guardian va confirmar amb fonts anònimes del sector que la retribució del guionista (5.000 dòlars i un agraïment als crèdits) és l'estàndard de la companyia quan la feina d'un creador s'utilitza en una pel·lícula. I no és una pràctica exclusiva de Marvel, ja que l'altra gran editorial de superherois, DC, té una política similar amb els seus autors, tot i que amb un programa d'incentius més beneficiós. Cap de les empreses comenta públicament aquests pagaments perquè són conscients que la seva imatge corporativa no en surt precisament beneficiada. De fet, Jim Starlin, el creador de Thanos –el dolent d'Avengers: Infinity War i Avengers: Endgame–, va reconèixer aquest estiu a The Hollywood Reporter que després d'airejar la seva insatisfacció havia aconseguit renegociar la xifra del seu xec. “El clixé és cert, qui no plora no mama”, explicava Starlin.
La veu dels creadors
Però cada vegada hi ha més veus en contra de Marvel. Un dels seus guionistes, el també escriptor Ta-Nehisi Coates, ha criticat públicament el tracte a Brubaker i Epting. “Que estigui firmat en un contracte no vol dir que sigui just –argumenta–. Quan tens tanta força pots fer-li signar a algú un contracte que el perjudiqui”. I coincidint amb l'estrena de la sèrie Ojo de Halcón, el tema ha rebrotat arran de les peticions (amb el hashtag #PayDavidAja) perquè Marvel reconegui i pagui justament l'aportació del dibuixant David Aja (Valladolid, 1977), creador juntament amb el guionista Matt Fraction d'una etapa aclamada del personatge de la qual la sèrie n'extreu arguments, personatges i, sobretot, l'estètica, des del logo fins als dissenys dels crèdits o dels pòsters promocionals. Fraction té un càrrec de productor executiu a Hawkeye, però Aja només apareix acreditat amb l'habitual nota d'agraïment, tot i haver assessorat i realitzat encàrrecs per als creadors de la sèrie.
El dibuixant explicava a l'ARA fa unes setmanes que esperava rebre algun ingrés de Marvel per l'adaptació, però que en vista de la seva experiència prèvia amb la sèrie de televisió Iron Fist, que també utilitzava elements i personatges del seu treball al còmic homònim, donava per fet que seria una compensació “ínfima”. Per Iron Fist va rebre l'habitual xec de 5.000 dòlars i una compensació afegida d'uns 200 dòlars (176 euros) per l'aparició d'un personatge secundari creat per Aja i Fraction, Bride of Nine Spiders. “Per descomptat, jo era conscient que es quedarien el meu treball, ja sabia on era –explica Aja–. Però ara que m'ho puc permetre treballo poc per a Marvel i gairebé no els faig pàgines interiors, només alguna portada, que estan ben pagades. No és el mateix treballar per al diable que vendre-li l'ànima. És evident que haurien de pagar més. Com aconseguir-ho? No ho sé. Alguns dibuixants han deixat de treballar amb l'editorial per tot això, però Marvel ja hi compta i s'està renovant constantment”.
Aja prefereix no comentar res sobre la sèrie. “Una cosa és que jo la vegi i m'agradi més o menys i una altra que a sobre els faci publicitat. Prefereixo fer publicitat del meu últim còmic, Semillas (Astiberri, 2021), que publico en una editorial independent”. Més que el tema econòmic, diu, el que li preocupa és la tendència a invisibilitzar la figura dels creadors en les plataformes audiovisuals. “Últimament es ven la marca de la companya i s'oculten els autors de l'obra –diu–. Ens venen com si tot fos un producte de Netflix, HBO, Marvel, i quan arribem als crèdits salten directe al capítol següent. És com als anys 40, quan molts cops no s'acreditava els autors als còmics. Ara sí que s'acrediten, però ho amaguen tant que ningú ho veu. I tot això està lligat també al tema econòmic”.
De Marvel a les independents
Un altre dibuixant que ha treballat per a Marvel és Marcos Martín (Barcelona, 1972), que el 2016 també va rebre el xec de 5.000 dòlars, l'agraïment als crèdits i la invitació per anar a la première de Doctor Strange, pel·lícula que prenia alguns elements del treball de Martín i Brian K. Vaughan al còmic Doctor Extraño: El juramento. El dibuixant no se sent especialment maltractat per Marvel perquè la pel·lícula no era una adaptació directa del seu còmic i perquè Doctor Strange no és una creació seva, sinó de Stan Lee i Steve Ditko, però sí que creu que el cas d'Aja és “sagnant” perquè la sèrie Ojo de Halcón està molt més basada en el còmic.
Com Aja, Martín també ha acabat dirigint els seus esforços creatius a l'edició independent, en el seu cas en la innovadora editorial digital Panel Syndicate, que va crear el 2013 i on publica des d'aleshores totes les seves obres. “Marvel paga tan poc que els autors no estan motivats a crear nous personatges ni a innovar gaire en les trames –apunta–. Abans, els autors començaven a treballar en les editorials independents amb l'objectiu d'arribar un dia a Marvel o DC, que era on es pagava bé, però ara comencen a Marvel o DC per fer-se un nom i després anar a una independent i conservar els drets de l'obra i vendre-la a televisió o cinema, que és el que et dona diners de veritat, i no la misèria que et donen a Marvel o DC”.
Martín, de fet, ja ha guanyat més diners amb prevendes de drets dels seus còmics de Panel Syndicate (per a adaptacions que potser es faran o potser no) que per aportar idees a una gran producció de 200 milions d'euros com Doctor Strange. I recomana als joves autors, fins i tot si treballen per a editorials petites, que s'assegurin de conservar sempre els drets de les adaptacions audiovisuals. “Quan ets jove pots pensar que el que importa és publicar i prou, però no és així”, avisa.
Jack Kirby contra Marvel: l'única batalla perduda de Marvel
Unes setmanes abans de l'estrena d'Eternals, l'última superproducció de Marvel, el director de l'estudi va explicar a The Hollywood Reporter que la pel·lícula era “una carta d'amor” a Jack Kirby, l'autor que va crear els personatges en la sèrie Eternals del 1976. La relació entre el dibuixant i Marvel, tanmateix, no va ser precisament d'amor durant moltes dècades: el 1969 Kirby va marxar de l'editorial emprenyat i frustrat perquè no es reconeixia el seu paper central en l'èxit de l'empresa. No importava que ell hagués creat –juntament amb Stan Lee– personatges insígnia de Marvel com Thor, Els Quatre Fantàstics, Thor, Hulk, X-Men o Els Venjadors, per a Marvel era un col·laborador més i les seves obres, mers encàrrecs editorials.
De fet, per recuperar els originals, Kirby va haver de firmar un contracte humiliant en què renunciava a qualsevol dret d'autor sobre les seves obres. Anys després el dibuixant es va empassar l'orgull i va tornar a Marvel, però la frustració mai no el va abandonar i els seus fills la van heretar: el 2009 van demanar a un tribunal la seva part en els drets dels personatges i Marvel va contraatacar amb una demanda. La disputa legal es va prolongar durant anys fins que el 2014, uns dies abans d'arribar a la Cort Suprema, Marvel va arribar a un acord privat per compensar els hereus de Kirby.
Aleshores hi havia un equilibri de forces progressistes i conservadores al Tribunal Suprem, i una magistrada, Ruth Bader Ginsburg, s'havia interessat molt pel cas i semblava partidària de fer jurisprudència en favor dels drets dels autors. Fa uns mesos, Marvel va posar una nova demanda als hereus de creadors mítics de l'editorial com Stan Lee, Steve Ditko i Gene Colan per evitar haver de compartir amb ells els drets d'autor de personatges com Iron Man, Spiderman, Doctor Strange, Ant Man, Hawkeye o la Vídua Negra. I aquest cop, gràcies a la majoria conservadora al Tribunal Suprem que va deixar Trump, Marvel té tots els números per guanyar.