Martín Villa: "És impossible que durant la Transició hi hagués un genocidi"

BarcelonaA Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

Aquest dijous, el Marc, hores abans que l’exministre Rodolfo Martín Villa declarés a l’ambaixada argentina, ha col·locat un ram de flors a la porta on va morir en Gustau. Ho ha fet durant la concentració que ha convocat la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina per recordar que continuaran lluitant: "No descansarem fins a aconseguir una mica de justícia per a aquests víctimes oblidades", han assegurat.

Martín Villa, que durant la dictadura va ser governador civil i cap provincial de Barcelona, a més de ministre de Relacions Sindicals (1975-1976), i durant la Transició ministre de Governació i d’Interior, ha declarat aquest dijous, via telemàtica, davant la jutge titular del jutjat federal 1 de Buenos Aires, María Servini. "He vingut a defensar-me, perquè em rebel·lo a viure en presumpció de culpabilitat en comptes de fer-ho en presumpció d'innocència, però sobretot a defensar que és impossible que durant la Transició hi hagués un genocidi", ha dit.

L'exministre, que no s’ha limitat a llegir tot l’escrit que havia fet per defensar-se dels càrrecs sinó que també ha respost a les preguntes del fiscal sobre les 12 morts que els querellants volen que s’investigui, ha admès que es van cometre errors: “Certament hi va haver errors, errors greus, i comportaments policials contraris al respecte als drets de les persones i, per tant, seria legítim que reclamessin una reparació justa –ha explicat–. Tanmateix, una cosa és comprendre el dolor de les víctimes i la necessària reparació i l’altra és acceptar un relat del què va succeir, que porta a la querella a afirmar que durant la Transició espanyola hi va haver delictes de genocidi i crims de lesa humanitat”.

A partir d’ara, Servini té deu dies hàbils per decidir si processa l’exministre o no. Les concentracions per acompanyar les víctimes que fa anys que batallen perquè la justícia els escolti s’han anat succeint al llarg del dia a diferents poblacions: Pamplona, València, Oviedo, Barcelona, Madrid...

Els homicidis que s'imputen a Martín Villa

Andoni Txasko, Manuel Ruiz i Fermín Rodríguez formen part de la querella argentina com a demandants. Poques hores abans de la declaració de Martín Villa, han recordat, en una roda de premsa convocada per la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), per què és tan important portar-lo a judici. Txasko va ser víctima d’una pallissa brutal, el 4 de març del 1976, a Vitòria: el va deixar amb tan sols un 2% de visió. Aquell dia es van disparar centenars de bales contra els treballadors reunits a l’església de Sant Francesc, i en van morir cinc. El més jove tenia 17 anys i el més gran 32. Manel Ruiz és el germà d’Arturo Ruiz, assassinat a Madrid el 1977 en el que es va conèixer com a Setmana Negra. Fermín Rodríguez és el germà de Germán Rodríguez, assassinat per la policia durant els Sanfermines del 1978. "La querella argentina ha estat un projecte il·lusionant perquè estem farts de la judicatura espanyola que tan sols ha servit per mantenir l’anonimat i la impunitat dels criminals –diu Fermín Rodríguez–. No estaríem aquí si la justícia espanyola no hagués mirat cap a una altra banda. No podem deixar aquest encàrrec a les futures generacions, ho hem de resoldre nosaltres".

Per a les víctimes del franquisme la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol (l’única excepció és el cas Ruano). La llista és llarga: des del 2015, ajuntaments de tot l'Estat han interposat 13 querelles per crims contra la humanitat, i 36 víctimes de tortura i familiars d’assassinats pel règim de Franco han intentat portar davant d'un jutge els seus torturadors i botxins. Tots els casos han estat arxivats. Els querellants confien que Martín Villa, que serà el primer exministre que declara davant una jutge, obri la porta a molts dels casos que s’han quedat a les portes dels jutjats. "Esperem que no sigui l’últim", diu Marc Muñoz. "La indagatòria de Martín Villa és important perquè pot obrir la porta que els fiscals i jutges espanyols comencin a col·laborar amb altres derogatòries que, fins ara, se’ns han negat –diu Eduardo Fachal, un dels advocats de l’equip argentí de la querella–. L’exministre és un dels exponents més clars de la continuïtat de l’aparell repressor".

La querella argentina suma més de mil denúncies i querelles. Els querellants acusen Martín Villa de delictes d’homicidi agreujats per un context de crims contra la humanitat en els següents casos: la massacre del 3 de març del 1974 a Vitòria i els successos ocorreguts durant les festes dels Sanfermines, a Pamplona, el 8 de juliol del 1978. També l'acusen de les morts de Rafael Gómez Jáuregui, a Errenteria; José Luis Cano Pérez, a Pamplona; Francisco Javier Núñez, a Bilbao; José María Zabala Erasun, a Hondarribia; María Norma Menchaca, a Santurtzi, i Arturo Ruiz, a Madrid. Si Martín Villa és processat no serà extradit sinó que continuarà en llibertat perquè es descarta la presó preventiva. Servini té tres possibilitats: el sobreseïment del cas –si fos així, els querellants recorrerien–, decidir que continua imputat però que no se'l pot processar per manca de proves –en aquest cas els querellants intentarien aportar més proves–, o processar-lo.

"Avui es demostra que les qüestions de vulneració dels drets humans només es poden resoldre a través d’un tribunal estranger, si no fos per la querella argentina això seria un desert, ho ha estat els últims 40 anys", diu l’advocat i president de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes.