Martín Villa declararà davant la justícia argentina pels crims del franquisme

BarcelonaRodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, Lleó, 1934) va ser ministre del govern a la Transició quan la policia va assassinar cinc treballadors a Vitòria (3 de març del 1976), ministre amb el govern democràtic d’Adolfo Suárez i més tard vicepresident del govern de Calvo-Sotelo amb la sigla d’UCD. Martín Villa va continuar com a diputat del Partit Popular fins al 1996, i va ocupar el càrrec de president d’Endesa fins al 2002. Fa anys que les víctimes del franquisme reclamen que sigui portat a judici, però la justícia espanyola sempre s'hi ha negat.

Villa, amb tot, sempre ha insistit que volia declarar. I finalment ho farà. Així ho ha assegurat ell mateix: l'exministre anirà fins a Buenos Aires per declarar a la jutge argentina María Servini, que l'ha citat per la mort dels cinc obrers de Vitòria.

"Fa quatre anys i mig que demano que se'm prengui declaració per poder respondre a les acusacions contra mi", ha destacat Villa. Servini l'ha citat després que el mes d'octubre l'Audiència Nacional va rebutjar la seva petició de desplaçar-se a Espanya per prendre-li declaració perquè, segons la justícia espanyola, els delictes pels quals se'l vol imputar ja han prescrit i admetre la comissió rogatòria suposaria vulnerar la llei d'amnistia del 1977.

Villa no es vol emparar en la llei d'amnistia, que prohibeix jutjar els crims comesos durant el franquisme, perquè segons ell no ha comès cap delicte.

Els fets de Vitòria

"Ya tenemos dos camiones de munición, ¿eh? O sea que a actuar a mansalva, y a limpiar, nosotros que tenemos las armas; a mansalva y sin duelo de ninguna clase”, va comunicar un policia a un altre a través de la ràdio el 3 de març del 1976. Feia poc més de tres mesos que Franco havia mort, però la policia armada continuava sent franquista.

Aquell dia, a Vitòria, tal com explicava el policia al seu company, es van disparar centenars de bales contra els treballadors reunits a l’església de San Francisco i en van morir cinc. El més jove tenia 17 anys i el més gran, 32.