La Fiscalia deixarà de posar traves a la causa argentina contra els crims franquistes

BarcelonaEl 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.

Segons fonts de la Fiscalia General, això implica que deixa d’haver-hi un criteri general, que sistemàticament impossibilita qualsevol avanç, i, a partir d’ara, s’analitzarà cas per cas. “És un avenç en la cooperació internacional en relació als acords i tractats d’assistència jurídica amb l’Argentina, les comissions rogatòries s’estudiaran de manera individual”, assegura una portaveu de la Fiscalia General.

Aquest canvi de criteri podria tenir la primera conseqüència molt aviat. María Servini, la jutge titular del jutjat federal 1 de Buenos Aires, que porta la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, va citar l’exministre Rodolfo Martín Villa, el pròxim 3 de setembre, per a un interrogatori via telemàtica.

Tanmateix, el jutge serà en última instància qui haurà d’acceptar que s’obrin diligències. La coordinadora Ceaqua, que representa algunes de les víctimes, vol que s’investigui la responsabilitat de Martín Villa en la matança del 3 de març del 1976 a Vitòria. Aquell dia, a la ciutat basca, la policia va disparar centenars de bales contra els treballadors reunits en assemblea a l’església de San Francisco i en van morir cinc. El més jove tenia 17 anys i el més gran 32. Centenars de persones van acabar ferides. Els fets mai han sigut investigats. A Villa també se li imputen altres morts, com la de Rafael Gómez Jáugueri, a Errenteria; la de José Luís Cano Pérez, a Pamplona; la de Francisco Javier Núñez, a Bilbao; la de José María Zabala Erasun, a Hondarribia, i la de María Norma Menchaca, a Santurtzi.

Servini ha intentat diverses vegades interrogar Martín Villa. El 2018, l’Audiència Nacional va decidir que l’exministre no havia de declarar perquè els seus presumptes delictes ja havien prescrit o no es podien jutjar per la Llei d’Amnistia del 1977. Tanmateix, el març de l’any passat la jutge argentina va fer un nou intent i es va fixar com a data el 20 de març del 2020. La pandèmia va impossibilitar l’interrogatori, que es va ajornar primer al 26 de maig i, finalment, al 3 de setembre. Martín Villa, de 85 anys, mai s’ha negat a declarar i, fins i tot, en diferents ocasions ha explicat que està tranquil i disposat a explicar les circumstàncies en què va desenvolupar la seva tasca com a ministre.