Martí Zuviría és Adrien Brody al còmic ‘Victus’

BarcelonaSi els productors de la futura adaptació al cinema de Victus volen idees sobre qui podria interpretar el protagonista, l’enginyer militar Martí Zuviría, poden prendre nota del referent que han fet servir els autors de l’adaptació al còmic de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, que ahir es va presentar al Museu d’Història de Catalunya. “Per a mi és un jove Adrien Brody -confessa el dibuixant Cesc Dalmases-. Per com el descriu Piñol a la novel·la i el tipus de personatge, és un home atractiu però no exactament guapo i, al cap i a la fi, un perdedor”.

Victus, el còmic, arriba a les llibreries a punt per Sant Jordi. El promotor del projecte i guionista és Carles Santamaria, director del Saló del Còmic -temporalment de baixa per malaltia- i expert en la Barcelona del 1714. “Quan el vaig llegir vaig pensar de seguida que el llibre tenia una pel·lícula, però que millor començar pel còmic”, bromeja Santamaria, que el 2013 contacta amb Piñol i la seva agent, Carmen Balcells, que reben la proposta de bon grat i decideixen publicar el còmic amb l’editorial Norma. “Hem treballat amb una llibertat absoluta, l’autor no ens ha posat cap condició i ha seguit de prop el procés de creació”.

“Li posaria un notable alt”, comenta Sánchez Piñol. “Com a autor sé com és de difícil adaptar una altra obra. Però deunidó el resultat. Espero amb ganes les parts que falten. M’he sentit com un lector llegint per primera vegada la història, així que alguna cosa deuen haver fet bé”. L’escriptor, de fet, ja ha proposat als responsables del còmic que adaptin també Vae Victus, la seqüela de Victus. “La primera part del Vae Victus, que transcorre a Amèrica, és molt visual i quedaria molt bé -diu-. Jo faig coses que no es poden adaptar a la imatge i d’altres, com aquesta, que ofereixen moltes palanques per lluir-se gràficament”.

Dalmases dibuixa les peripècies de Martí Zuviría a l’Europa del segle XVIII amb un estil, reconeix, molt influït pel còmic francès històric. “Pel tipus d’història era el que més li esqueia, tot i que jo hi he afegit alguns tocs de manga i còmic nord-americà”, diu el dibuixant, que pel que fa a la documentació s’ha recolzat en Santamaria i el gran nombre de materials sorgits arran del Tricentenari.

Tintín, un racista

Un factor clau per a la realització del projecte és el gran amor pels còmics que professa Sánchez Piñol. “Sóc molt i molt comiquero -exclama-. A casa meva, de petit, no teníem una gran biblioteca, però sí molts còmics. I no cal dir que, com a antropòleg, considero que els còmics són cultura, que és el que es transmet, i no el que decideixen les elits culturals”. L’autor es confessa admirador de la “línia belga”, tot i que Tintín el “repugna perquè és un racista”. Però aprova l’estil francobelga adoptat per Dalmases a Victus, “molt apropiat per a l’arquitectura”.

Pel que fa al Martí Zuviría del còmic, això sí, admet que ell no el veia com un jove Adrien Brody. “Jo el visualitzava d’una altra manera, però és inevitable que cadascú faci la seva interpretació. Aquesta idea de l’autoria única del geni solitari és molt del segle XIX”.