L’últim whatsapp que rebo té les instruccions molt clares: “A les 7.45 h al passeig de l’Estació. Fins demà”. Soc tan puntual com la Carme Saorin, l’arqueòloga maresmenca que codirigeix des d’Ulldecona l’excavació dels jaciments que esquitxen la serralada del Montsià: Sant Jaume, la Cogula, la Moleta del Remei i la Ferradura. Assentaments amb vistes impressionants a les valls contigües i al Mediterrani que també són el testimoni d’un estil de vida organitzat en forma de poblats, residències fortificades i llocs de guaita amb més de 2.600 anys d’història. Benvinguts a la protohistòria, exactament a la primera Edat de Ferro.
Després d’un breu recorregut en cotxe, arribem al punt de trobada. A la vora d’un camp d’oliveres ja ens esperen els altres dos membres del GRAP, el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona. Obren el maleter, es reparteixen alguns estris per dibuixar i mesurar i comencem l’ascensió. El trajecte a peu és curt, però molt empinat. En només 20 minuts arribem al jaciment de la Ferradura, just quan el sol comença a desfer els fils de boira que pinten la foia de blanc. Aquesta no és la típica campanya d’estiu: si aquests arqueòlegs han vingut fins aquí en ple hivern és per valorar i documentar els danys que aquest assentament va patir a principis de febrer.
“Vaig pujar un dia d’excursió i vaig veure que havien destapat una part de la nostra excavació, que tenim protegida tot l’any amb lones, terra i cabassos”, explica Saorin, que fa més de sis mesos que viu a Ulldecona gràcies a una beca predoctoral sobre estructures de combustió protohistòriques. “El problema no és tant el què s’emporten sinó el mal que ens fan a l’hora de documentar el context. Sobretot perquè ens destrueixen informació”, es lamenta. El focus d’aquesta campanya de valoració de danys se centra en l’àmbit 4, un dels 11 espais en bateria que en el seu dia devien ser habitatges, magatzems i corrals. A terra, entre dos murs de pedra de metre i escaig, s’hi aprecien clarament dos forats, un d’ells gros i molt furgat. “Sospitem que és algú que va venir amb un detector de metalls”, assegura l’arqueòloga.
Els “piteros” –així es coneix els que pentinen jaciments amb aparells electrònics cada cop més sofisticats– solen buscar monedes i objectes metàl·lics. “Parlem de la primera Edat de Ferro, per cronologia les monedes no existien. No podem saber exactament què van emportar-se, però al voltant del forat més gros hi vam trobar molts fragments de ceràmica”, relata Saorin. De fet, un 30% de la ceràmica que es troba en els jaciments protohistòrics del Montsià és fenícia i això fa pensar als arqueòlegs que hi havia una ruta comercial estable entre ells i els pobladors d’aquests assentaments. “Els fenicis van portar-nos el vi. Potser l’intercanviaven per metalls de la zona de Castelló o bé per teixits, ja que en les nostres excavacions també hi hem trobat molts pesos de telers”, afirma.
El matí transcorre plàcid tot i les corredisses dels núvols. L’equip dibuixa i mesura les cotes de l’àrea afectada amb una paciència infinita. “Cal documentar-ho tot, hem de portar un registre molt rigorós”, assegura Saorin, descalça i amb la plomada encara a la mà. L'últim pas d’aquesta campanya de valoració de danys és cobrir de nou la zona d’excavació amb lones, terra i cabassos. Una protecció que malauradament només servirà per als elements meteorològics. “La gent ha de conèixer, respectar i estimar el patrimoni: és l´única manera que tenim per protegir-lo de delinqüents i d’ignorants”, sentència l’arqueòloga.
Laia Beltran / Ulldecona