Marko Daniel: “La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment”

BarcelonaMarko Daniel (Aquisgrà, Alemanya, 1964) va assumir la direcció de la Fundació Joan Miró al gener, després d’onze anys a la Tate de Londres. Està obstinat a conèixer la institució catalana a fons: té el costum de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món”, afirma.

Rosa Maria Malet va dirigir la fundació durant gairebé 40 anys. Quins reptes de futur es planteja?

El tema més important per a la fundació, i diria que per a tots els museus del món, és el dels públics. Això inclou els que venen de prop i els que venen de fora. El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és.

¿Creu en les exposicions internacionals per atraure nous públics?

Sense la col·laboració no podem existir. En tinc experiència de primera mà amb L’escala de l’evasió, que va ser una coproducció de la Tate, la Fundació Joan Miró i la National Gallery de Washington. Des de la Tate, que és un dels grans museus del món, dèiem que era impossible fer una gran exposició de Joan Miró sense col·laborar amb la fundació, no només demanant obres en préstec. Veig que fan falta coproduccions nacionals i internacionals.

La fundació va rebre l’any passat 380.000 visitants. ¿Vol augmentar la xifra de públic?

El museu pot rebre més visitants molt fàcilment amb tot el plaer que una visita pot procurar. L’espai en si genera un ambient de tranquil·litat i reflexió. No vull arribar a una situació d’una massificació exagerada però en volem més perquè creiem que l’art de Miró mereix ser compartit amb més gent.

¿En quins aspectes de Miró creu que ha d’aprofundir la fundació?

Hem de tornar a l’esperit de Miró, als seus processos de fer art, de crear, de pensar, de treballar; i també a la seva filosofia, en què destacaria la humanitat. Tenim una cosa única al món: entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat.

Què ens pot ensenyar Miró avui?

Per a mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes.

¿Com es traduirà aquesta idea en la programació?

Tinc com a objectiu que a l’Espai 13 i les exposicions temporals es vegi clarament quin vincle hi ha entre un jove artista experimental i l’obra de Miró. Com més parles amb els artistes, més notes que un artista que està investigant els aspectes més radicals de l’art contemporani pot veure en la seva obra un vincle amb el que van fer els artistes del passat. I això ho vull potenciar.

¿Establirà aliances amb la fundació de Mallorca i el Mas Miró?

Hem iniciat una xarxa. Una de les meves primeres iniciatives va ser convidar els seus directors per parlar de la visió del món Miró. També vaig començar un diàleg amb els directors dels museus d’art de Barcelona. Hi ha molts temes que ens afecten conjuntament. Un dels temes més importants del segle XX ha sigut l’autonomia de l’art: ara estem en una situació en la qual hem de tractar simultàniament i equilibradament l’autonomia de l’art i la seva utilitat. El món de l’art ofereix un espai per portar els processos artístics a la vida diària i que no sigui una instrumentalització de l’obra sinó tot el contrari, entrar en el que fa que una obra d’art sigui art.