Mariona Carulla vol consolidar la refundació de l’Orfeó Català

Barcelona“Continuar i consolidar tot el que s’ha fet en els últims quatre anys” és l’objectiu de Mariona Carulla, candidata a la presidència de l’Orfeó Català, l’associació propietària del Palau de la Música, en les eleccions que se celebraran el dijous 24 de juliol. Carulla, que va ser elegida presidenta el 25 de novembre del 2010, té com a rival Pau Duran, que encapçala la candidatura Socis de l’Orfeó. “Fa quatre anys es van fer les primeres eleccions democràtiques de l’Orfeó Català”, recorda Carulla, que va engegar un pla estratègic per fer net després que Fèlix Millet deixés la institució esventrada per la corrupció. L’assemblea de l’Orfeó el 12 de desembre del 2011 va aprovar la refundació de les quatre entitats que formaven el Palau de la Música (el Consorci del Palau, la Fundació de l’Orfeó, l’Associació Orfeó Català i el Cor de Cambra) en una de sola, la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, en què estan representats l’Orfeó Català, els mecenes i les administracions públiques.

Aquest és el model organitzatiu que defensa Carulla. Com a aval de la gestió, aporta “una situació econòmica equilibrada”, “l’increment dels ingressos” i “l’augment dels espectadors”, que han passat de 94.000 l’any 2011 a 157.000 en la temporada 2013-2014. “És un model basat en l’excel·lència artística, que és un model d’èxit econòmic, i que té molt clar quins són els valors fundacionals i la missió de la institució: promoure la música, especialment el cant coral, i donar satisfacció als socis, amb l’aspiració de seguir sent un motor cultural de Catalunya, i seguir amb un projecte social molt engrescador”, diu Carulla.

A l’Orfeó Català hi ha actualment 1.780 socis, dels quals 1.225 tenen dret a vot en l’assemblea del dia 24 perquè són majors d’edat, tenen més de dos anys d’antiguitat i estan al corrent del pagament de la quota (60 euros a l’any). Un dels objectius de la candidatura de Pau Duran és que l’Orfeó arribi als “20.000 socis” a finals del 2015, i proposa un model similar al d’un club social. “Esclar que vull que sigui un club. És que és un club”, diu Duran, que considera que actualment el Palau de la Música “es fa servir com un equipament” i que “no s’hi fa vida social”. També proposa que els artistes que actuïn al Palau facin “una activitat remunerada exclusiva per als socis”. “I si un artista no vol, que vagi a L’Auditori, al Palau Sant Jordi o al Liceu”, diu Duran. Un altre cavall de batalla del candidat és animar “els promotors externs” a organitzar espectacles, oferint-los rebaixar “fins al 50%” el lloguer dels espais del Palau, a canvi de reservar el 25% de l’aforament als socis de l’Orfeó.

Carulla, que explica que en els dos últims anys 730 persones s’han fet sòcies de l’Orfeó, recorda que “els estatuts fundacionals del 1891 ja deien que la missió de l’Orfeó és difondre la música”. “Mai es va plantejar portar l’associació com un club social -afegeix-. El soci busca l’activitat musical del Palau, una institució pensada perquè la gent pugui gaudir dels concerts. L’Orfeó no és una societat per tenir molts socis, perquè al Palau només hi caben dues mil persones, i la gent s’empiparia si no hi pogués anar”.

Dos models en joc

Segons Carulla, el que hi ha en joc en les eleccions del dia 24 és la confrontació de dos models. “Un és el nostre, basat en l’excel·lència artística, la formació dels cors i l’activitat musical -explica Carulla-. L’altre, que considera que ha de ser un club social, posa la qüestió musical en segon pla, perquè deixa la programació en mans d’altres, i es basa en un model de negoci que passa per oferir uns serveis que no pots donar perquè no tens espais”.