Carla Simón, Marina Garcés, Mal Pelo i Max Besora, premis Ciutat de Barcelona 2017
Entre els premiats també hi ha l'historiador Alessandro Ravotto i el poeta Juanluís Ramos
BarcelonaTrajectòries singulars, homes i dones persistents i projectes innovadors. La diversitat és una de les singularitats dels premis Ciutat de Barcelona, que cada any atorga el consistori barceloní. Aquest any, entre els guardonats hi ha la premiada cineasta Carla Simón. El jurat, per unanimitat, l'ha escollit pel seu llargmetratge 'Estiu 1993', per la "seva excel·lència tècnica i artística' i, en particular, pel treball amb les actrius. El jurat ha valorat la manera "com traça el retrat íntim d'una dècada marcada per la sida".
Un dels altres premiats és el jove autor Max Besora, a qui han atorgat el premi de literatura en llengua catalana per 'Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la nova Catalunya'. El jurat ha valorat "la seva singularitat, tant pel que fa a l'estructura com al tractament de la temàtica històrica, la qual cosa obre un camp inèdit en la literatura catalana". Aquesta és la tercera novel·la de Besora i està ambientada al segle XVII, però no és històrica: parodiant el gènere, construeix una nova realitat, amoral, subversiva i altament escatològica.
La filòsofa Marina Garcés
La filòsofa Marina Garcés ha sigut premiada en la categoria d'assaig, ciències socials i humanitats per l'obra 'Nova il·lustració radical'. El jurat ha valorat la seva capacitat de "pensar els desafiaments polítics del present renovant les eines de la filosofia clàssica". Garcés analitza en una vuitantena de pàgines -intenses, plenes d’idees enlluernadores-, la societat actual i traça unes quantes possibilitats de futur per acabar amb la “condició pòstuma” que impera en el present. “El nostre 'post-' és el que ve després del després, un 'post-' pòstum -escriu l’autora-, un temps de pròrroga que ens donem quan ja hem concebut i en part hem acceptat la possibilitat real del nostre final”.
En l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme ha sigut premiat Harquitectes per la rehabilitació de l'edifici Lleialtat Santsenca, al carrer d'Olzinelles, 31, de Barcelona.
La revista '5W' ha sigut premiada com a mitjà de comunicació per ser "una revista que ajuda a entendre el món des de Barcelona i que connecta amb els valors de la ciutat i explica molt pedagògicament els grans conflictes, els moviments socials i la diversitat".
Les muralles de Barcelona
L'historiador Alessandro Ravotto ha sigut guardonat amb el premi Agustí Durant i Sanpere d'història per la seva tesi doctoral, 'La muralla de Barcino'. El jurat considera que és una "recerca molt sòlida feta amb metodologia moderna, on es fa una anàlisi comparada entre la primera muralla de Barcelona i exemples coetanis de muralles de ciutats italianes".
Joan Morey ha sigut escollit en la categoria d'arts visuals "per un any d'excepcional qualitat que ha resultat en el projecte de vídeo 'Cos Social [Lliçó d'anatomia]' presentat al LOOP a Arts Santa Mònica".
El poeta Juanluís Ramos ha sigut un dels altres premiats pel poemari 'Con pájaro que ignoro', publicat per l'Editorial Ultramarinos. El jurat ha valorat que aquest llibre suposa "el reconeixement d'un treball constant i silenciós al marge dels circuits comercials". El jurat també d'estaca la "intensitat del seu llenguatge".
La traductora Dolors Udina ha sigut premiada per la traducció de l'obra 'Els dimonis de Loudon', d'Aldous Huxley. "Ha superat de manera brillant el repte de traslladar a un català vívid i precís una obra d'enorme complexitat i indubtable importància cultural", ha assegurat el jurat.
Circus Ronaldo
En categoria de circ ha sigut escollit l'espectacle 'Fidelis Foribus', de Circus Ronaldo, creat i interpretat per Danny Ronaldo. El jurat ha valorat "la seva originalitat, fruit d'una eficaç combinació de modernitat i tradició, construït amb una gramàtica que en essència combina un gran valor artístic, un cuidat ofici i un saber artesanal".
En dansa, el jurat ha atorgat el premi a la companyia Mal Pelo i en teatre a Imma Colomer per la seva interpretació a l'espectacle 'Un tret al cap', escrit i dirigit per Pau Miró.
El Festival Mixtur ha sigut escollit en la categoria de música per "contribuir a fer emergir noves generacions de creadors musicals, per la seva vocació transversal, pedagògica i transformadora, i per contribuir a ampliar els circuits de la producció".
Associació de Festes de la plaça Nova
Ciències experimentals i tecnologia: Hugues de Riedmaten. Professor ICREA a l'Institut de Ciències Fotòniques, el jurat ha premiat el seu treball 'Photonic quantum state transfer between a cold atomic gas and Crystal' perquè "ha demostrat per primera vegada que és possible la transmissió d'un bit quàntic mitjançant un sol fotó entre dos nodes de diferent naturalesa física. Això obre la porta a una xarxa de telecomunicacions més segura, compatible amb la infraestructura actual de fibra òptica".
Ciències de la terra i ambientals: 'Citizen science provides a reliable and scalable tool to track disease-carrying mosquitoes'. La recerca feta per John R. B. Palmer, Aitana Oltra i Frederic Bartumeus ha sigut premiada perquè és "innovadora i atrevida" i analitza l'expansió del mosquit tigre.
L'Associació de Festes de la plaça Nova ha sigut premiada en la categoria de cultura popular i tradicional.
'Hack the school', de la Fundació Jaume Bofill, ha sigut escollida en la categoria de disseny perquè "emfatitza que una obra de disseny és també una estratègia de treball per a la resolució de projectes que millora la vida de les persones".
Sindihogar/Sindillar ha sigut premiada en Educació pel seu projecte pedagògic que es "concreta en un conjunt d'accions formatives amb la finalitat de desenvolupar, visibilitzar, empoderar i reconèixer el col·lectiu de les dones migrades treballadores de la llar i de la cura de les persones".