'El que no es diu': autòpsia d'una violació

‘El que no es diu’

Sala Beckett. Fins al 6 de juny

En una autòpsia es vol esbrinar la causa d’una mort. En la poderosa obra de Marilia Samper es vol visualitzar la causa última de la violació d’una dona, que no és altra que “aquella dinàmica tan arrelada en la nostra construcció social i sentimental que fa que permetem conductes que, encobertes per l’amor, el desig i la necessitat de respondre a les expectatives d’un imaginari adquirit, perpetuen la pràctica de la violació”, en paraules de l’autora i directora. És a dir, la prepotència del mascle que es deixa portar per l’instint més primari per sobre del dolor, el rebuig i la negativa de la femella.

Samper s’acosta a una parella que porta tres anys de convivència en el moment que ella ha decidit acabar amb la relació. Hi ha estat pensant molt. Va marxar a casa de la seva mare durant una setmana i després a l'Índia durant un mes. I ha tornat amb una decisió. Per què? Doncs perquè té clavada a l’ànima una espina que no ha sabut o no ha pogut arrencar des del dia d’aquella nefasta festa d’institut quan només tenia setze anys i es va enrotllar amb el xicot que li agradava. L’alcohol, la nit i un parc on ell no va fer cas de la seva negativa.

L’emocionant proposta de Samper s’aguanta sobre un àgil text que de manera molt ordenada i un xic didàctica mostra la pèrfida percepció social de les agressions sexuals, des de la mare que dona part de la culpa a la nena, fins als companys d’escola del noi, que celebren l’homenia, i el terrible procés de autoinculpació o d’acceptació de l’agressió com una cosa sense gaire importància. Un text que interpel·la directament homes i dones com a agressors, víctimes i col·laboradors necessaris. Però sobre això s’aixeca una impressionant interpretació de caire realista de Muguet Franc i Xavi Sáez. Un tour de force que inclou flashbacks molt ben introduïts al relat des de la direcció. I tot això en un espai escènic absolutament despullat, sense escenografia, sense attrezzo. El que no es diu, perquè no hi ha ningú que ho vulgui escoltar, és segurament el text més ben travat de Samper i una proposta imprescindible per canviar les males percepcions de la societat sobre la qüestió.