Maridatge de vins i còmics

Barcelona“El còmic i el vi tenen una cosa en comú: són mons endogàmics”, apunta Raúl Deamo, coordinador de l’antologia Vinòmics (Norma, 2018) d’historietes inspirades en el món del vi. Deamo coneix bé els dos àmbits: és guionista de còmics (acostuma a fer tàndem amb el seu germà, el dibuixant Danide) i va dirigir el documental Desconstruint el vi català.

Amb el finançament de la DO Catalunya i la inspiració de la magnífica novel·la gràfica d’Étienne Davodeau Los ignorantes (La Cúpula, 2012), Deamo va reclutar per a Vinòmics uns all-stars del còmic català -Miguel Gallardo, Manel Fontdevila, Albert Monteys, Sagar i Jaime Martín, entre d’altres- i se’ls va emportar en un celler perquè trepitgessin vinya i es familiaritzessin amb els processos del vi. I, de passada, fer una calçotada regada de bon vi. “Volíem fugir del didactisme i obtenir treballs d’autor, molt variats i d’estils diferents”, diu.

De l’humor a la ciència-ficció

En llegir Vinòmics salta a la vista que ho van aconseguir. Hi ha còmic humorístic, històric, gènere negre i fins i tot ciència-ficció. Jordi Carrión i l’argentí Martín Tognola firmen un assaig gràfic molt personal, Sagar dibuixa una història molt cinematogràfica sense diàlegs i puntejada per temes de jazz i Raule i Roger Ibáñez mariden vi i erotisme en un relat fantàstic. Una de les historietes més interessants del volum és La memòria del vidre de Jaime Martín, que explica el negoci del reciclatge i la neteja d’envasos de vidre dels avis de l’autor, de manera que el relat funciona com a apèndix de Jamás tendré 20 años (Norma), premiada com a millor obra al Saló del Còmic 2017.

“M’interessava que fossin autors potents i que treballessin amb la màxima llibertat possible”, comenta Deano, que firma la historieta de ciència-ficció amb el seu germà. Excepte Martín, la majoria no eren aficionats al vi. “Gallardo fins i tot deia al principi que ho considerava un món elitista i esnob, però ha fet una investigació pel seu compte i s’ha documentat amb una sommelier amiga seva”, apunta el guionista. D’altres, com Fontdevila i Bea Tormo, han fet de la seva ignorància vinícola un recurs còmic, que en el cas de la dibuixant té l’agreujant d’haver nascut a la Rioja. I Monteys continua l’itinerari a través dels anys d’una ampolla aparentment maleïda.

Tenir al darrere el consell regulador de la DO Catalunya va marcar alguns límits expressius. “No es podia fer humor de borratxera, perquè el sector sempre demana un consum responsable -explica Deamo-. El vi està tractat com una beguda social i hedonista, però no de borratxera”. Tampoc podien esmentar cap marca de vi, per no afavorir un vi o un altre. Tots els noms de vins que apareixen, doncs, són inventats.

Per donar homogeneïtat a aquesta varietat d’estils i gèneres es va optar per una solució cromàtica: fer servir els colors del vi negre i el vi blanc. “Vaig demanar a tothom que fes servir el negre i dos Pantones que els vaig donar que representaven els dos vins -explica Deamo-. I a partir d’aquí tothom es va crear la seva pròpia paleta. Són limitacions que de vegades donen resultats molt creatius”.

Abans d’arribar a les llibreries els relats de Vinòmics es van publicar a la web de la DO Catalunya en tres llengües: català, castellà i anglès. I en la seva versió en paper ha aparegut en català i castellà, amb material extra i una preciosa portada de Raquel Ródenas. Ródenas i Tormo no són les úniques autores; també hi col·laboren les dibuixants Maribel Carod i Ana Belén Rivero. “Volia que hi haguessin encara més veus femenines, però algunes no van poder participar en el projecte”, lamenta Deamo.