Vilallonga, una consellera a la mida de Torra i Borràs
La que es perfila com a pròxima titular de Cultura té una connexió literària i noucentista amb el president i la seva predecessora
BarcelonaLa filòloga Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) es perfila com a nova consellera de Cultura en substitució de Laura Borràs, que deixa el càrrec per anar de número 2 de Junts per Catalunya al Congrés. Vilallonga serà la quarta consellera de Cultura en dos anys, després de Santi Vila, Lluís Puig i Laura Borràs, amb qui comparteix passió i erudició literària. Però encara sintonitza més amb el president Quim Torra, per la via noucentista d’un país ideal, exquisidament culte, el de la Catalunya republicana que no va poder ser i en el qual tant l’una com l’altre s’han emmirallat.
Doctora en filologia clàssica i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Vilallonga té un extens currículum acadèmic i una àmplia presència institucional i cívica, però una nul·la experiència política, un tret que també l’acosta a Torra i Borràs. Al marge de les seves especialitats en literatura llatina del Renaixement a la Corona d’Aragó i en la relació entre literatura i paisatge, ha dedicat especial atenció a figures com Mercè Rodoreda. Fins al punt que la casa de Romanyà on la novel·lista va viure en el seu retorn de l’exili i on va escriure obres com Mirall trencat, el Senyal Vell, va acabar sent propietat familiar de Vilallonga, fet que va portar la futura consellera a escriure el 2008 Recrear Rodoreda Romanyà, una guia publicada per la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona (UdG), dirigida per ella mateixa.
Fa pocs anys la casa va passar a mans del fill de Vilallonga, l’historiador Borja Vilallonga, que se la va vendre el 2014. Un sempre imprevisible Vilallonga que, després de passar fugaçment per la direcció de la revista El Temps, l’agost passat va polemitzar sobre la figura de Torra, amb qui havia mantingut una afinitat ideològica, i al qual va retreure haver acceptat la presidència de la Generalitat i haver renunciat a trencar amb l’autonomisme. Ara, però, Torra tindrà com a consellera de Cultura la seva mare, amb qui precisament va compartir el primer acte com a president: la inauguració d’una petita exposició a l’IEC sobre l’Any Pompeu Fabra, emblema noucentista.
Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona (UdG), el seu gironisme també deu haver influït en el nomenament. El mateix Carles Puigdemont, pocs mesos després d’accedir al càrrec de president, li va fer entrega l’abril del 2016 de la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva trajectòria de recerca.
Al llarg de la seva carrera, Vilallonga ha coordinat el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i Espanya. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través de la web de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. També és autora de més d’una dotzena de monografies i llibres. Ha sigut, així mateix, membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions (2011-2013), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015) i membre del Consell Social de Cultura (2014-2015). Una llista a la qual ara sumarà el càrrec de consellera de Cultura.