Els cels flamígers de María Medem

BarcelonaEl panorama del còmic independent suma una nova veu trencadora amb María Medem (Sevilla, 1994), que després d’autoeditar-se fanzins i llançar un còmic amb l’editorial holandesa Terry Bleu acaba de publicar la primera novel·la gràfica, Cenit, editada amb molta cura per l’editorial barcelonina Apa Apa. Un debut sorprenent per la maduresa de l’univers gràfic de Medem, que situa en un desert de cels flamígers i atmosfera onírica dos personatges misteriosos que seuen cada dia en una taula llarga per menjar i compartir els somnis que tenen. “La història va sorgir mentre dibuixava Satori -diu-. Em van parlar d’una persona que era somnàmbula i em van agafar ganes de fer alguna cosa sobre el tema. Em fascina la idea de fer alguna cosa terrible de manera inconscient. Vaig llegir una història molt boja d’un home que va matar el seu sogre i no el van poder acusar del crim perquè per a ell era un somni”.

Els paisatges despullats de Medem, de colors intensos que es van degradant, recorden una mica els escenaris alienígenes de Moebius, un autor del qual Medem reconeix la influència. “Jo de petita llegia coses típiques com Astèrix i Mortadel·lo, però va arribar un punt que em vaig cansar -recorda-. I aleshores, cap als 14 anys, vaig tornar al còmic, i un dels autors que em tornaven boja era Moebius”. Però el seu estil també té arrels personals. “Als meus pares els agradava molt conduir i de petita viatjava molt: Galícia, Astúries... fins i tot Alemanya! Quan passes tant de temps al cotxe al final acabes pensant en coses, i crec que d’aquí ve el meu amor pels paisatges”, diu. Per a Medem també és clau que el color tingui una funció narrativa: “Quan vaig passar-li la història al meu editor no tenia color, només línies, i, francament, no sé si a mi m’hauria agradat. Jo explico moltes coses amb el color. És una cosa molt pròpia del còmic. Al cinema jugues amb els colors de la natura, però aquí fas el que vols”.

Instagram i la llibreria Fatbottom

Medem va presentar Cenit a la llibreria Fatbottom de Barcelona, epicentre del còmic independent de la ciutat -Conxita Herreros, Cristina Daura, Marc Torices, Sergi Puyol i Irkus Zeberio en són habituals- i referent de l’autora. “Fatbottom és important per a mi -diu-. Pensa que a Sevilla no hi ha res del que m’agrada i aquí ho trobes tot. Quan vaig entrar-hi per primera vegada... Uf, va ser un xoc”. Medem cita dibuixants com Joe Kessler ( Windowpane ) i Margot Ferrick entre els seus favorits; sovint hi arriba a través d’Instagram, la xarxa que més utilitza per conèixer nous autors i per difondre la seva feina. “Així em van conèixer els de Terry Bleu, per exemple”. L’editorial holandesa tornarà a publicar-li un còmic, aquesta vegada una recopilació d’historietes mudes d’una pàgina. I també té a punt un fanzín que anirà acompanyat d’un casset de música experimental del grup que té amb un amic, Agua del Rosal. “És un loop de cinc segons que es va repetint -explica-. I, com el fanzín, està enquadernat amb anelles i també es pot llegir com vulguis, no té principi ni final”.