Maria del Mar Bonet reviu els dies d’‘Alenar’
Barcelona“Jo no he triat ni una sola cançó. I si el públic surt una mica enfadat per les cançons, la culpa serà del festival”, diu somrient Maria del Mar Bonet, que aquest dissabte cantarà el disc Alenar (1977) al Teatre Zorrilla de Badalona (21 h) dins del festival Blues & Ritmes. No n’ha triat cap perquè el concert és “un encàrrec” que ella ha acceptat de bon grat. “El més important d’aquest espectacle és l’encàrrec, que hi hagi gent que estima aquest disc”, diu Bonet.
Els directors del Blues & Ritmes, Guillem Vidal i Jordi Pujol, recorden que ja fa temps que volien proposar a Maria del Mar Bonet que recuperés el repertori d’ Alenar, “un disc visionari que va representar la culminació d’una etapa i que va obrir moltes portes”. En cançons com ara Petita estanca, Què volen aquesta gent?, Eivissa i la impressionant Alenar, Bonet va establir “converses” mediterrànies entre la Nova Cançó, el flamenc i la música popular illenca. “No m’agrada la paraula fusió ”, diu ella, però l’alè d’aquella fusió il·lumina moltes cantants, com si fos el primer capítol d’una història que avui també estan escrivint cantants com Sílvia Pérez Cruz o Gemma Humet.
Com que el disc Alenar tot just dura trenta minuts, el concert es completarà amb una primera part en què sonaran cançons de discos anteriors. Tot plegat, diu Bonet, servirà per revisar “records magnífics”, “l’alè de joventut, amors, desamors, passions, una Barcelona unida per la lluita per les llibertats, quan Sant Jordi era diferent i encara hi havia el rerefons polític de les últimes batzegades del franquisme”.
Poètica política i escèptica
“M’agrada cantar aquelles cançons com sóc ara, amb una altra visió més tendra”, explica Bonet, que reviurà Alenar amb una formació de luxe: Dani Espasa (piano i acordió), Borja Penalba (guitarres), Tobal Rentero (arxillaüt i bandúrria), Jordi Gaspar (contrabaix) i Antonio Sánchez (percussions). Amb ells s’endinsarà en la poètica política de cançons com Aquest temps de calabruix, que, segons Bonet, reflectia “l’escepticisme illenc” davant aquella Transició que estrenava eleccions el 1977. “I ara diuen que es govern / prepara ses eleccions / i que tot s’apujarà / i mos llevaran ses festes / que mos queda per cantar”, cantava Maria del Mar Bonet.
