Maria del Mar Bonet, genial en clau de jazz

Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues

Palau de la Música. 20 d'octubre del 2021

Esplèndida inauguració del 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona amb el concert de Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues al Palau de la Música. És fàcil confiar en el talent de l’artista mallorquina, tant pel seu caràcter aventurer com pel compromís amb l’afinació amb què entoma qualsevol repte musical. A més a més, té un domini fora mida de l’expressivitat vocal. Tanmateix, era comprensible sentir una mica d’incertesa davant un projecte amb big band que només s’havia pogut portar a l’escenari una vegada, el febrer del 2020 a Begues. El bon funcionament del format depèn sobretot de la negociació entre la veu i els metalls, un diàleg en què uns tenen tendència a ocupar tot l’espai. Va passar només en algun moment al principi del concert, però en general va prevaler l’entesa gràcies a la bona mà de Toni Cuenca, director i arranjador de l’espectacle, i, esclar, a la majestuositat d’una Maria del Mar Bonet que va ser sòbria, divertida i sensual en un Palau de la Música per fi amb l’aforament al 100%.

“És una nit preciosa. Sembla que s’acaben els dies de negror”, va dir Bonet just després de cantar l’Epigrama de Salvat-Papasseit que va musicar Toti Soler i al qual la percussió aporta una agradable i subtil aroma afrocubana. Potser sí que s’acaben els dies negres, però dalt de l’escenari tothom anava vestit de negre, i tots eren homes menys Bonet i la saxofonista xilena Melissa Aldana, que va participar en Els boscos del pensament (avui Aldana actua al capdavant del seu quartet al Conservatori del Liceu).

Tret d’una íntima Sempre hi ha vent, a duo amb Cuenca al contrabaix, en la primera part del concert va manar el swing, especialment a Abraça’m, magnífica adaptació d’Embraceable you de Gershwin, i al bloc dedicat a Bonet de San Pedro, en què va brillar una Maria del Mar Bonet divertida i juganera allargant notes en cançons dels anys 40 com Maite i Cariño, bésame, ara adaptades al català amb l’ajuda de Quico Pi de la Serra. Va dir que aquest cançoner li evocava la imatge dels pares preparant-se per sortir a ballar, i tot plegat va esdevenir un homenatge alegre i engrescador.

‘Jim’ i Pau Riba

L’última part tenia el caire més nocturn d’estàndards com Lover man i Jim, la cançó que havia popularitzat Billie Holiday, que Pi de la Serra va adaptar a finals dels 70 i amb la qual Bonet va descobrir tot el que podia arribar a fer amb el repertori jazzístic. Com és habitual, Jim va ser un dels punts àlgids de la nit, malgrat que el vestit de big band no és el que millor escau a una peça que demana més intimitat. En canvi, el format, sobretot la potència rítmica, va ser una gran aliada de la composició de Pau Riba Es fa llarg esperar, una meravella que ahir, a més, va ser el moment més memorable del genial debut de Maria del Mar Bonet al Festival de Jazz de Barcelona.