Maria del Mar Bonet amb la vibrant alenada de la ‘big band’

Barcelona“Tenia moltes ganes de recuperar aquest projecte”, diu Maria del Mar Bonet sobre el concert amb la Big Band de Begues que aquest dimecres inaugura el 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona al Palau de la Música (20.30 h). La idea de vestir el repertori amb aires de jazz i swing va tirar endavant gràcies al Festival BarnaSants, que el va programar el febrer del 2020 al Teatre El Goula de Begues. Després, amb l’esclat de la pandèmia, no hi va haver més oportunitats de portar a un escenari una proposta en què hi ha implicada una vintena de músics. Per això Bonet valora especialment la proposta del Festival de Jazz: perquè el concert arriba “quan els teatres i auditoris ja poden obrir amb el 100% de l’aforament, i després d’un any que ha sigut un desastre per a la música”, i perquè “és un honor” tocar al Palau de la Música. “Hi vaig debutar, tota sola amb la guitarra quan tenia 18 anys. Tocar al Palau és com fer-ho en un jardí”, diu.

D’aquell concert a Begues recorda l’excitant sensació d’estar fent “una cosa nova”. “Era un repertori que no havia fet mai amb big band, que musicalment és un món a part. Però a mi m’agrada molt provar coses, sobretot si m’hi veig amb cor”, assegura. Com a Begues, al Palau de la Música Maria del Mar Bonet remenarà en clau de big band i amb els arranjaments de Toni Cuenca clàssics del repertori propi, estàndards nord-americans i homenatges a Guillem d’Efak com Blues en sol, el tema que dona nom a l’espectacle. Però també hi haurà novetats, com un bloc dedicat al músic mallorquí Bonet de San Pedro (1917-2002) “al bell mig del concert”. “L’any passat, durant els mesos més durs de la pandèmia, em posava els seus discos per estar contenta. Al Bonet de San Pedro el vaig conèixer fa molts anys. M’agrada molt la seva primera etapa com a músic i com a cantant, als anys 40 –explica Maria del Mar Bonet–. Va fer uns discos boníssims en aquella època. Tenia una carrera molt interessant. Després es va fer molt més comercial, i ja era una mica diferent”.

La big band, a més, s’adiu amb el color de les cançons de Bonet de San Pedro. “A ell li agradava molt el jazz, els estàndards nord-americans, la música de big band. Era molt bon guitarrista i va tocar amb els músics de jazz més importants de Barcelona, com ara Tete Montoliu. Els arranjaments que ha fet Toni Cuenca li van com anell al dit”, diu l’autora d’Alenar. A més, Cuenca va tocar amb Bonet de San Pedro en la seva última etapa.

Tot i que esporàdica, la relació de Maria del Mar Bonet amb el jazz ha sigut molt lluminosa, i ha donat joies com Jim, la cançó adaptada per Quico Pi de la Serra amb què va homenatjar Billie Holiday, i els discos que va fer amb Manel Camp, Ben a prop (1989) i Blaus de l’ànima (2011). “Però no cantava amb big band”, recorda. Sí que ho va fer a Begues, i ho farà ara al Palau de la Música, amb la confiança que li dona l’amistat amb Toni Cuenca, amb qui ja va treballar en el projecte simfònic que va culminar amb el disc Bellver (2010). “Els violins de la simfònica t’enlairen, et transporten a un món aeri –explica ella–. En canvi, la big band, amb la bateria, la percussió, el contrabaix i sobretot el vent, és molt més rítmica i de tocar de peus a terra. És un repertori que també té molt a veure amb el ball, com el de Bonet de San Pedro, que era un home que treballava perquè la gent es divertís i ballés”.