Maria João Pires, “guardiana de l’art”
La pianista, que actua avui al Palau de la Música, impulsa un festival d’estiu íntim a Cervià de Ter
BarcelonaLa pianista portuguesa Maria João Pires (Lisboa, 1944) fa temps que va decidir proclamar-se sobirana. No li agradava sotmetre el seu art a les dinàmiques de la competitivitat. “En els últims 24 anys s’ha usat l’art, se n’ha abusat, com a objecte comercial que pots comprar i vendre”, diu Pires, convençuda que hi ha maneres de capgirar la situació i de reconnectar “l’art i la vida”.
De la paraula al fet. D’una banda, la pianista va abandonar la lògica comercial de les gires arreu del món; ara com ara només manté la relació amb la promotora Ibercamera, que és la que organitza el concert d’aquest vespre al Palau de la Música, amb un programa sobre els Nocturns de Chopin en què també interpretarà la Sonata per a piano núm. 12 de Mozart. Pires ha deixat de freqüentar les grans sales de concerts, tret de les de l’estat espanyol. “M’agrada Espanya. Em sento gairebé com a casa”, diu.
L’altra manera de fugir de les convencions és impulsant el festival Days of Wisdom, que se celebrarà a l’església del monestir romànic de Santa Maria de Cervià de Ter (Gironès) els dies 9, 10 i 11 d’agost. Pires vol tocar en espais alternatius, a la seva manera i perseguint propòsits difícils d’assolir si no hi ha implicada gent que hi cregui. “Fa més de 25anys que, artísticament, desitjava tenir un festival que ens tornés a l’art, a pensar què significa l’art per als artistes i per al públic”, explica Pires, que amb aquest festival vol “reavaluar els límits” de l’art i fer possible un camí cap a “un món nou i millor”. “Crec que les arts, en la seva expressió més pura, poden contribuir a aquest canvi”, afegeix. Com a aliades en aquesta primera edició, i a més del suport d’Ibercamera, Pires compta amb les pianistes Lilit Grigoryan i Jiana Peng i la soprano Talar Derkmanjian, amb les quals interpretarà repertoris amb obres de Mompou, Bach, Pärt, Chopin, Liszt, Komitas i Beeethoven. Elles són “guardianes de l’art i la creativitat”, diu la pianista portuguesa, que dimecres va ser distingida com a doctora honoris causa a la UPF.
Pel que fa a la tria artística, l’armènia Lilit Grigoryan ha sigut alumna de Pires, i la xinesa Jiana Peng és una jove pianista que va descobrir a Dubrovnik: “Em va commoure. En la seva manera de tocar hi havia alguna cosa molt familiar que jo no sabia expressar. Tocava com jo”, diu Pires. Finalment, la soprano Talar Derkmanjian, nascuda a Alep, “representa els refugiats”.
Els concerts del festival Days of Wisdom seran a la nau central de l’església, amb un aforament de 200 persones, “assegudes amb comoditat i amb bona visibilitat”, tal com recorda Gerard Oliver, president de l’Associació Amics de Cervià Antic. L’església, per cert, ja fa temps que acull concerts íntims. La proximitat, que segons Pires fomenta “el diàleg”, permetrà gaudir dels concerts amb una intensitat que no sempre és possible en els grans auditoris, on de vegades entre artista i públic preval “una relació de poder”. “La idea del festival és tornar a la puresa, que no importin els grans noms sinó retrobar les nostres ànimes i el nostre esperit”, diu Pires, agraïda pel suport d’Ibercamera i sobretot per haver trobat un espai, el monestir, del qual va enamorar-se quan el va veure en una fotografia: “És un símbol de saviesa, silenci i respecte”.
Un dels desitjos de Pires és que aquest model de festival pugui “viatjar a altres llocs”. De fet, assegura que si rep alguna oferta de les grans sales de concerts ella els proposarà precisament que la convidin a fer el festival Days of Wisdom.