El somni de Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall

Barcelona“Hem passat una pàgina de la història”, sentencia Pasqual Maragall, encarnat per l’actor Òscar Intente. Maria Aurèlia Capmany, a qui dona vida l’actriu Anna Güell, rebla: “Ara cal veure si l’hem passada bé”. El fragment, que encaixa a la perfecció amb la situació actual de Catalunya, forma part de la conversa entre els dos protagonistes de Parlàvem d’un somni, un muntatge que porta a escena la relació d’amistat entre Maragall i Capmany durant els anys 80. L’obra, escrita i dirigida per Jordi Coca, parteix dels diàlegs entre ells dos que Xavier Febrés va transcriure i publicar el 1983, quan Maragall estava construint el seu lideratge polític i encarava les primeres eleccions municipals com a candidat del PSC a Barcelona.

Parlàvem d’un somni, que s’estrena dijous vinent al Teatre Nacional de Catalunya (TNC),neix de la necessitat de reviure el vessant més polític de Maria Aurèlia Capmany, que en aquella època just acabava de ser nomenada regidora de Cultura. Estirant el fil de la seva amistat amb Maragall, Coca crea una trobada fictícia entre els dos en què “discuteixen, confronten idees, riuen i juguen amb les seves diferències”, explica el dramaturg. Malgrat que la reunió forma part de la ficció, els diàlegs són reals. A banda de les transcripcions de Febrés, Coca s’ha documentat a partir dels discursos de Maragall, entrevistes i les memòries de tots dos. La candidatura de Barcelona per acollir els Jocs Olímpics, la relació entre Catalunya i Espanya i el model de ciutat són algunes de les qüestions que emergeixen al llarg de la xerrada, en què Capmany també posa en dubte la seva idoneïtat com a regidora. “L’espectacle no es basa en l’interès de l’argument sinó en la qualitat de les relacions humanes”, subratlla Coca, que ha procurat plasmar “l’honestedat de tots dos de transgredir des de la política”.

A través d’aquest muntatge, Pasqual Maragall es converteix per primera vegada en un personatge teatral representat des de la reflexió ideològica. Coca recorda que “fins ara només s’havia interpretat des de la sàtira, amb propostes de Joan Ollé i Albert Boadella”. En aquest sentit, Intente destaca “l’esforç i el coratge” del polític, que “va entomar una ciutat quan estava tota per reconstruir”, mentre que Güell posa èmfasi en “la intel·ligència i la capacitat d’acció i emoció” de Capmany. Tots dos es relacionen des de l’amistat, la tendresa i la fascinació que, segons Coca, caracteritzava el seu lligam.

“Aleshores ell tenia 42 anys, i ella, 65. Hi havia un decalatge generacional, però tots dos compartien una admiració mútua”, diu el dramaturg. Tot i que l’espectacle s’ha gestat al marge de l’actualitat política, Coca admet que els esdeveniments dels últims mesos doten de sentit el muntatge. “La realitat d’aquests dies fa que els seus debats no siguin abstractes. Hem volgut jugar amb aquesta vigència, però no volem fer analogies”, diu. Després de passar pel TNC, Parlàvem d’un somni passarà pels teatres de Tordera, Lleida, Sant Joan Despí i Sant Andreu de la Barca.