Cultura18/08/2018

Marcos Morau, l’inventor d’un nou llenguatge coreogràfic

La Veronal coprodueix amb les grans cases de dansa

Laura Serra
i Laura Serra

BarcelonaÉs difícil seguir el ritme de producció de La Veronal, la companyia que va fundar a Barcelona un col·lectiu d’artistes capitanejats per Marcos Morau (Otinyent, 1982) l’any 2005. El 2013, quan tenia tot just 28 anys, el coreògraf i director format a l’Institut del Teatre va guanyar el Premio Nacional de dansa per “encunyar un segell teatral propi”. Tot ha anat vertiginosament ràpid i una dècada després de néixer La Veronal ja era una companyia internacional -reconeguda amb premis i sol·licitada per a coproduccions- que actuava a Barcelona pel vincle embrionari amb el Mercat de les Flors. El 2016 van produir fins a sis espectacles, ja sigui propis o amb cases com l’Òpera de Göteborg o el Ballet Estatal de Darmstadt i Wiesbaden. El 2017, Vals amb el Danish Dance Theater, Tundra amb la Companyia Nacional de Gal·les i Manolita Chen per al Beijing Dance Theater.

Marcos Morau acompanya la companyia a fer la majoria de funcions. El cap de setmana passat eren a Berlín i el 2 de setembre actuen a Itàlia de nou amb la Pasionaria que van presentar aquest juliol al festival Grec. També estan de gira amb Voronia i Siena i a finals de setembre estrenen Carmen amb el Royal Danish Ballet. El febrer del 2019 Morau s’estrenarà a l’òpera amb Orfeo ed Euridice a Lucerna (Suïssa).

Cargando
No hay anuncios

A l’any tenen entre 20 i 30 funcions a l’estranger, principalment a França, Alemanya i Itàlia, tot i que han estat per tot Europa i en països com Corea del Sud, el Canadà, els Estats Units, la Xina, Malàisia, Panamà, el Brasil, etcètera. És lògic, quan treballen amb coproduccions internacionals, però també reben ajuts del ministeri de Cultura (via Inaem) i la conselleria de Cultura (ICEC), explica el seu productor, Juan Manuel Gil.

Gil afirma que el mercat internacional busca “propostes de qualitat amb una identitat definida com a obra artística”. Al principi és difícil trobar programadors que arrisquin amb companyies o creadors joves o desconeguts. Per a ells va ser clau entrar gràcies al Mercat de les Flors a una plataforma internacional com Modul Dance, participada per vint Cases de la Dansa de setze països europeus. Un cop al mercat, assegura que el fet de tenir el camp base a Barcelona “no té pes”: “El que importa és la proposta artística”.