Marçal Forés, de l'underground a l'últim fenomen adolescent de Netflix

BarcelonaFa 10 anys que el director Marçal Forés (Barcelona, 1982) va debutar amb una pel·lícula que el 2012 semblava una anomalia i avui directament una quimera: Animals barrejava cinema fantàstic, angoixa adolescent i fetitxisme pop en un artefacte d'influència indie que dinamitava els cànons de l'Escac i del cinema català de l'època. Dos anys després va arribar l'experiment low cost Amor eterno, un film sensual i tenebrós sobre l'amor, el cruising i la mort. D'aleshores ençà, tret d'un espot dels Gaudí amb Eduard Farelo i Bad Gyal, un silenci de vuit anys que ara trenca la tercera pel·lícula de Forés, A través de mi ventana. Però alerta: no és una nova incursió en l'underground rodada amb els seus amics, sinó una producció de Netflix que adapta un bestseller adolescent amb milions de fans i que fa uns dies promocionaven els protagonistes a El hormiguero. Tot un repte per a un director que fa vuit anys deia que no volia fer un cinema que li agradés a molta gent, sinó que li agradés a ell.

Forés treu ferro al salt d'escala del seu cinema: “Pot semblar molt diferent del que jo faig, però qui em conegui sap que no s'allunya tant del que a mi m'agrada”. I en realitat és així. A través de mi ventana segueix l'obsessió romàntica d'una adolescent, la Raquel, pel seu veí Ares, un dels tres germans hereus d'un gran empori empresarial. Amb codis molt diferents, explora temes similars als d'Animals i Amor eterno: l'amor adolescent, l'angoixa pel desig no correspost i la tremolor del despertar sexual. “Soc incapaç d'implicar-me en un projecte quan sento que no hi pertanyo –assegura–. I he descobert que, fins i tot en el context d'un encàrrec com aquest, puc portar la pel·lícula al meu terreny sense forçar-la i fer-me-la meva a través de la banda sonora”.

A través de mi ventana està, efectivament, plena a vessar d'indie pop de grups com Family, Papa Topo i Cariño, així com de temes més urban de La Zowie, Bad Gyal i Albany. “Els productors em van donar llibertat i, sabent el talent que tenim aquí, vaig fugir del clixé de posar cançons americanes”, diu Forés. Però el factor clau per sentir com a seu el projecte va ser que una història d'un gènere tan masculinitzat com la fantasia eròtica adoptés una perspectiva femenina. “El que més m'interessa és que tot s'explica des de la pell i el cap de la Raquel, i és a través d'ella que descobrim el noi tèrbol i misteriós –apunta–. La Raquel no és la típica noia que s'acaba transformant en l'ideal del noi que li agrada, a l'estil de Grease. Ella planta cara a l'Ares i li diu: «Jo el que vull és que t'enamoris de mi»”.

Més de 300 milions de lectures

No és el mateix adaptar un llibre obscur que una novel·la com A través de mi ventana, que acumula 332 milions de lectures a la plataforma d'escriptura social Wattpad, on es va donar a conèixer la seva autora, la veneçolana Ariana Godoy. Des que es va anunciar l'adaptació, esclar, els fans han estat pendents de totes les notícies sobre la pel·lícula. Forés diu que la pel·lícula no està feta pensant en satisfer només els fans de la novel·la, però que els ha tingut presents. “Sobretot hem intentat capturar-ne l'esperit, que és el que ha enganxat tant a la gent –comenta–. I va estar molt bé tenir l'Ariana com a supervisora del guió, perquè ens deia quines coses agradaven més als fans de la novel·la i ens va ajudar a respectar la coherència dels personatges”. La pel·lícula inclou detalls que apreciaran només els fans: “Hem introduït alguna picada d'ullet, com ara sobrenoms que utilitzaven els usuaris de Wattpad i una cançó que els fans associaven a una escena, però en una versió en castellà que l'Albany ha fet expressament per a la pel·lícula”.

Un dels grans neguits dels fans era que la pel·lícula encertés els actors principals. Forés, tanmateix, diu que l'elecció de Clara Galle i Julio Peña Fernández va ser molt fàcil. “No els vam triar nosaltres, es van triar ells mateixos –assegura–. Després de molt temps buscant actors vam fer proves de química entre els candidats i la seva era extraordinària. El que em donaven ells era tan interessant que jo no tenia res a afegir-hi, va ser amor a primera vista”. El director és molt conscient del canvi de vida que la pel·lícula pot representar en els dos actors. “Són molt joves, espero que prenguin les decisions correctes. Una cosa que em sorprèn molt d'ells és que per als actors de la meva generació la feina acabava amb el que feien davant la càmera. Ara, en canvi, això és només una part i les xarxes socials completen la seva imatge pública”, diu.