Marçal Forés: «'Animals' no encaixa en els cànons del cinema espanyol»
Arriscat Alumne i després professor de l'Escac, Forés s'estrena en el llarg amb 'Animals', un hipnòtic drama adolescent amb fugues al cine fantàstic que avui es presenta al Festival de Sant Sebastià
ENVIAT ESPECIAL A SANT SEBASTIÀA diferència del que passa en el cinema espanyol, que té uns gèneres molt estancs, Animals té un peu en el fantàstic i l'altre en el realisme.
És una cosa del cinema espanyol que m'avorreix molt. El fet que estigui parlada mig en català i mig en anglès va en el mateix sentit. Sembla que només es pot fer com Balagueró i matar zombis o bé com Jonás Trueba i retratar el drama més íntim dels personatges. Jo volia fugir dels codis de sempre. Al principi, quan veus l'osset de peluix, no saps si parla perquè en aquest món els ossets de peluix parlen o perquè s'ho està inventant el personatge. Animals no encaixa en els cànons del cinema espanyol.
D'on ve la idea de l'osset de peluix?
Animals està basat en un curt que vaig fer a Londres en què ja hi sortia un osset de peluix que era com una finestra al món. El protagonista crea un món fictici amb l'osset que completa el que li falta al món real. Però tot i que sigui una joguina, les coses que diu no són gens infantils.
I què vas pensar quan vas saber que existia el film Ted ?
Casumdena! I a sobre amb el Mark Whalberg! Però el to de Ted és molt diferent i parla una mica del contrari, de l'adult que no ha crescut, mentre que Animals és sobre la tragèdia que és créixer si per fer-ho has de renunciar a la infantesa.
L'adolescència ja és en els teus curts. Per què t'interessa tant?
M'encanta el conflicte entre la necessitat d'integrar-se i alhora tenir una personalitat que et defineixi. És difícil passar a ser un adult quan encara arrossegues els laberints emocionals de l'adolescència, com ara que et trenquin el cor. A l'adolescència es desborden unes emocions que aprens a contenir de gran.
Toques la guitarra en un grup, Pelea. Quina importància té la música a Animals ?
Molta. Per mi no hi ha res més emocionant en el cinema que quan una cançó sona en el moment adequat. El fet de posar una cançó de Montañas o Los Claveles i que vint anys després la cançó encara hi sigui és important per a mi. És com veure Los Pegamoides assajant a Pepi, Luci, Bom... , m'emociona. Què t'atreu de Donnie Darko , que és el gran referent de la pel·lícula?
El cinema espanyol és poc hipnòtic. Donnie Darko sí que ho és, i el mateix passa amb David Lynch, que explora coses que es poden sentir però no es poden explicar. Això aquí gairebé no es fa. Una excepció al·lucinant és Diamond flash , de Carlos Vermut. Quan la vaig veure, vaig pensar per primer cop en anys que el cinema espanyol no estava mort.
Animals està plena de referents musicals i de còmic, com si fos una mixtape per a l'espectador.
No ho puc controlar. Quan faig una pel·lícula hi vull posar totes les coses que m'agraden perquè es quedin allà per sempre. Quan veig en cinema una cançó o un còmic que em tornen boig, sento que d'alguna manera la pel·lícula em pertany. Com vas poder fitxar per a un secundari el protagonista d' El hòbbit ?
Vam tenir molta sort. Va agradar-li el guió, va venir al càsting i va dir que sí. Això va ser abans d' El hòbbit . Quan va sortir la notícia, pensava que es faria enrere, però no. Tot l'equip d' Animals és de l'Escac. Que t'ha aportat l'escola?
Una gran preparació tècnica i, gràcies a la proximitat entre alumnes i professors, que són la majoria molt joves, moltes ganes de fer coses.