Marc Garcia: “Prefereixo participar amb la música més que amb la conversa”

REW

<<

Quan era un xaval, Marc Garcia es plantava davant de la tele amb el radiocasset esperant que comencés Tocata. “Gravava una cançó, feia pause i esperava la següent, que m’havia de quadrar amb l’anterior. Tenia bona mà per a la mescla”. Tanta, que aquelles cintes es van convertir en la banda sonora de les festes amb els amics de Móra la Nova. La passió per lligar cançons amb un “fil invisible” sempre ha viscut amb ell: a Lleida, on va estudiar filologia hispànica, després a Nàpols i, finalment, a Barcelona.

PLAY

>

D’adolescent escoltava de tot. “Però cada cop anava més endarrere, fins que vaig veure que les arrels de la música que més m’agradava és la que punxo ara: R&B dels 50 i 60, i les seves branques: soul, southern, exotica... Sóc molt purista”. Com a DJ Goodfellah ha passat per clubs com The Boiler i A Wamba Buluba, però el seu estil -sempre a tempo - es va forjar a comarques, a les Jornades Musicals de l’Ermita d’Ulldecona. “Vam fer educació musical”, reivindica el DJ, resident durant una dècada.

FF

>>

Confessa la seva aversió al pas del temps, per això té la casa plena d’objectes antics, dispara fotos amb una Hasselblad i sempre punxa vinils (sobretot singles ). A banda del barret i la camisa hawaiana, a les seves sessions no hi falten mai Young Jessie, Little Willie John o Bo Diddley. “Però continuo invertint en discos”, avisa. Potser perquè és la manera que té de relacionar-se. “Sóc tímid. Prefereixo participar amb la música més que amb la conversa”. Ballem?