Marc Crehuet homenatja el besavi dramaturg a la comèdia 'La morta'

BarcelonaLa Sala Beckett presenta una nova producció amb un text del dramaturg Marc Crehuet, 'La morta'de Pompeu Crehuet. Es tracta d'una comèdia metateatral que es basa en La morta, una peça teatral del seu avi, que també era dramaturg. L'obra s'estrena el dimarts 10 de març i es podrà veure fins al 5 d'abril. Crehuet reconeix que la figura del besavi sempre li havia fet molt de respecte. Pompeu Crehuet (1881-1941) també es va dedicar al teatre, va escriure disset obres, però després del seu primer gran èxit, La morta,estrenada al Teatre Romea l'abril del 1904, la resta de comèdies "no van tenir el reconeixement de la crítica". "Era un pes acostar-me a la seva figura per veure si em passava el mateix que a ell, sobretot després de l'èxit d'El rei borni", ha reconegut el besnet.

A l'obra s'escenifica d'una banda una adaptació de l'original La morta, de Pompeu Crehuet, que ha estat retallada perquè "era impossible fer conviure els dos textos en un espai d'una hora i vint". D'altra banda, Marc Crehuet apareix en plena crisi creativa després del gran èxit d'El rei borni i rep la visita del fantasma del besavi, que li demanarà que dirigeixi la seva obra perquè la gent el reconegui. El Marc intentarà esquivar la proposta, ja que no veu clar poder tirar endavant un muntatge de principis del segle XX, però el besavi, persistent, l'obligarà a fer-ho.

Anna Bertran, Francesc Ferrer, Betsy Túrnez i Xavier Bertran protagonitzen el muntatge, que ha comptat amb la col·laboració de la cantautora Maria Rodés. El director teatral ha dit que intenten representar l'obra amb el to melodramàtic propi de principis del segle XX. I, finalment, hi ha la història de Marc Crehuet, que ha volgut "riure's del bloqueig creatiu" amb aquesta comèdia. Rememorant el clàssic del seu besavi, vol intentar que el cognom Crehuet torni a brillar en les marquesines de l'escena teatral catalana.

L'espectacle forma part del cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir d'aquesta temporada, que vol convidar a mirar la mort de cara i reconèixer-hi una condició immanent de vida.