Marc Anthony arrasa amb passió, salsa i domini escènic

BarcelonaPassió, coqueteria, domini escènic, un públic sempre protagonista i una tremenda orquestra salsera van convertir el concert de Marc Anthony en un esdeveniment cent per cent disfrutable. En un estadi de l'Espanyol pràcticament ple, la passió la va posar la gent que va haver d'esperar fins a les 23.10 h per veure el cantant. Que hi havia ganes de passar una nit especial ja havia quedat clar amb l'entusiasme amb què es va seguir l'actuació del dominicà Frank Reyes, el Príncep de la Bachata. La passió va desfermar-se quan va aparèixer Anthony per cantar 'Valió la pena'. Entre aquest tema i el final amb 'Vivir mi vida', el concert va oferir el retrat perfecte d'un cantant que es reconeix hereu de grans 'soneros' de Puerto Rico com Ismael Rivera i Cheo Feliciano i que treballa el drama romàntic perseguint la intensitat teatral d'Héctor Lavoe.

Als 47 anys, Anthony controla tots els recursos de la salsa clàssica. La veu, tot i que no sempre ben sonoritzada, mana en la primera part de les peces, enlaira temes que comencen com balades i boleros com 'Y hubo alguien' o 'Hasta ayer' i que es van transformant en bombes rítmiques quan arriba el 'montuno'. "Es pot ballar!", cridava. A vegades cedeix el protagonisme al guitarrista, d'altres ho fia tot a la percussió, com en el vibrant final de 'Contra la corriente'. Sempre accepta el repte de desafiar els metalls –magnífic en el diàleg amb el trompetista– i, quan toca reviure l'esperit de Lavoe, ho dóna tot per estar a l'altura de 'Mi gente'. I encara més important, està pendent del públic: l'afalaga, somriu amb murrieria quan una espectadora li tira uns sostenidors, veient com bull l'estadi demana a l'orquestra que abaixi el volum perquè se senti la gent i, quan canta 'Y cómo es él' de José Luis Perales, aparta el micro perquè la faci seva un públic que, de fet, no va deixar de cantar durant una hora i tres quarts.

"Farem una mica de tot, coses velles i coses noves", va dir quan ja duia mitja hora de concert. De les noves no va caure 'La gozadera', tot i que alguns espectadors van demanar-la amb insistència. De les velles va ser especialment brillant 'Vivir lo nuestro', un tema dels inicis de la seva trajectòria. "Vaig enregistrar aquesta cançó amb una dona que aquesta nit no hi és", va explicar sense mencionar La India, la cantant de Puerto Rico amb qui va fer un estremidor duo romàntic el 1994. El que sí que va fer va ser demanar al públic que l'ajudés cantant una cançó que va culminar l'orquestra amb una descàrrega espectacular, com la que va provocar un ball massiu a 'Nadie como ella', potser el millor exemple de les actuals prestacions d'un cantant que honora les pàgines sagrades de la música llatina.