5. El Maquis Blanc

BarcelonaEl Maquis Blanc va ser una aposta desesperada dels francesos pétainistes, a finals del 1944 i primers del 1945, per lluitar contra les forces aliades –els comunistes, els republicans gaullistes, les Forces Françaises de l’Intérieur (FFI) i tots els grupuscles de resistents– un cop França ja havia estat alliberada. Les operacions s’havien de dur a terme preferiblement al centre i el sud de França en forma de petites guerrilles emboscades. Aquests grups estaven formats majoritàriament per militants d’ultradreta de la Milice Française (MF), del Parti Populaire Français (PPF) i de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme (LVF) que no acceptaven l’alliberament aliat de França i van dur a terme algunes accions que van acabar en fracàs.

Sembla que la idea inicial va sorgir del mateix govern de Vichy a l’exili, quan ja estava al castell de Sigmaringen (Alemanya), d’acord amb les forces alemanyes que els aixoplugaven. El contraespionatge francès a Barcelona va detectar, a finals de la tardor del 1944, alguns moviments a l’entorn del cònsol de Vichy a Barcelona, Pierre Héricourt, i de la seva fundació de l'SNF –de la qual ja vam parlar dies enrere–, que projectarien accions de col·laboració i fins i tot de direcció amb el Maquis Blanc.

L’enllaç entre l'SNF de Barcelona i el Maquis Blanc francès era Lasterrade. Els documents de Vincennes no matisen a quin Lasterrade es refereix, ja que tant el pare com el fill eren agents francesos al servei de l’Abwehr alemany i formaven part de la xarxa francesa vichyssoise que dirigien des de Madrid Jean Desnavailles, Adalbert Laffon i Jean Denoux, amb importants ramificacions operatives a Barcelona. Héricourt, enfortit i reforçat a Barcelona per la confirmació del seu càrrec com a cònsol pel govern de Pierre Laval a l’exili, va informar en una de les reunions del carrer Bruc 127 –la seu de l'SNF– que el Maquis Blanc disposava de 50.000 homes, xifra del tot exagerada.

Contraatacs a la desesperada

Les accions que finalment van portar a terme són confuses, perquè el Maquis Blanc mai no va tenir ni estructura ni jerarquia i, tal vegada, alguna d’aquestes operacions eren simples contraatacs d’exmilicians pétainistes a la desesperada. Una de les accions documentades a Vincennes, del desembre del 1944, descriu un atac amb 11 paracaigudistes al departament francès de la Corresa, amb el suport d'un avió alemany en vol nocturn que s’havia enlairat en territori alemany. El matí següent estadants de la zona van descobrir les restes dels paracaigudes, alguna arma abandonada i fins i tot un equip de radiotransmissió, i van avisar les FFI de la zona, que els van acabar detenint a tots. El gener del 1945 hi va haver un nou atac amb tres paracaigudistes a La Grauliera (també a la Corresa), on les FFI també els van detenir; en els dos casos van ser condemnats a penes de presó llargues. Sorprenentment, en aquests dos atacs a la Corresa els milicians duien gran quantitats de diners en metàl·lic. Hi va haver altres atacs de la contra, però el contraespionatge francès a Barcelona només esmenta aquests dos.

I en el capítol 6: "L’estructura del servei d’espionatge nazi (Abwehr) a Barcelona"