El maqui el Rubio podrà tornar al seu poble natal

BarcelonaFrancisco Serrano Iranzo, conegut amb el sobrenom d’el Rubio, va decidir continuar la lluita armada després de la victòria de Franco. Ho va fer amb els maquis des de les muntanyes del Maestrat, els Ports i la Terra Alta i va ser un dels comandants de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i l'Aragó. Els últims anys va decidir emprendre un camí més solitari, tan sols acompanyat per l’enigmàtica maqui Teresa Pla Meseguer, la Pastora. La nit del 3 d’agost del 1954 tots dos van intentar segrestar la filla d’una família dels Reguers, i Serrano va morir d’un tret de bala. Més de 66 anys després, la seva filla, Lídia Serrano, que té 84 anys, podrà recuperar les restes del seu pare i fer realitat el seu somni d’enterrar-lo al poble de la família, a Castellote (Terol). La Lídia tenia 18 anys quan la Guàrdia Civil va dir-li que havien matat el seu pare, però no van autoritzar-la a recuperar-ne el cos. Fa temps va inscriure el seu nom al cens de desapareguts perquè el localitzessin, l’identifiquessin i el poguessin portar al cementiri de Castellote.

Bocaterrosa i sense taüt

Aquest dijous la direcció general de Memòria Democràtica ha confirmat que l’individu recuperat en una fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre), correspon a Serrano. L’ADN dels ossos ha coincidit amb el perfil genètic de la seva filla. L’excavació a la fossa es va fer els mesos de novembre i desembre de l’any passat. Els arqueòlegs van trobar el cos amb un tret de bala a la pelvis dreta, una dada que ja coincidia amb l’autòpsia que es va practicar al cadàver del maqui l’any 1954. El cos va aparèixer de bocaterrosa i sense taüt.

El Rubio i la Pastora van entrar aquella nit d’estiu del 1954 a la masia dels Reguers per obtenir diners i menjar. Quan van intentar segrestar la filla, un dels fills, oficial de milícies, que tenia una pistola amagada, va aprofitar un moment de distracció per disparar a Serrano, que va fugir però no va aconseguir arribar gaire lluny. El seu cos va ser trobat el matí següent al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra. La Pastora va tenir més sort i va aconseguir arribar a Andorra. Pocs anys després, el 1960, va ser empresonada. Va ser condemnada a mort, però no va ser executada, i va estar tancada 17 anys, fins que el 1977 va ser amnistiada. Va morir en un petit poble de Castelló l’any 2004. Ho va fer com a Florencio Pla Meseguer. Nascuda intersexual, els seus pares van decidir inscriure-la com a nena però ja adulta, i amb els maquis, va decidir viure com a home.